Malgrat els anys transcorreguts d'ençà de la seva estrena al Teatre Poliorama de Barcelona –1995-, el record de la versió catalana de Sweeney Todd, lloada per l'autor, Stepehn Sondheim, encara és molt viu entre nosaltres gràcies al muntatge dirigit per Mario Gas. Cosa gens estranya, perquè Constantino Romero, Vicky Peña i Xavier Ribera-Vall estaven esplèndids en els papers que aquí interpreten Johnny Depp, Helena Bonham-Carter i Alan Rickman. Els qui van gaudir d'aquell espectacle, però, faran bé deixant de banda les comparances –no apareix La balada de Sweeney Todd-, sobretot si desconeixen l'univers de Tim Burton. I és que Burton n'ha fet una versió molt personal i tenebrosa amb escenes d'una força visual extraordinària, com ara aquella en què veiem Todd ferit de mort vessant sang com si fossin llàgrimes sobre el rostre de la seva dona ja morta. Això no treu que sigui un film fred i distant i amb un desenllaç massa precipitat, però brillant en el seu conjunt.