Esquerra Republicana és a punt de cometre un nou error d'estratègia si, com insinuen els seus dirigents, es materialitza la formació d'un grup propi al Congrés espanyol amb l'ajut del Partit Socialista. Segons el reglament de la Cambra, el partit o partits que vulguin disposar de grup propi hauran de reunir un mínim de 5 escons i d'un 15% dels vots a les circumscripcions on s'han presentat o bé el 5% dels vots emesos a tot l'Estat. Aquest, evidentment, no és el cas d'ERC, que de vuit diputats que tenia s'ha quedat amb tres i ha estat desplaçada al grup mixt. Això, és clar, té uns efectes nefastos per al partit, tant en el pla econòmic –els ingressos baixen notablement– com en el mediàtic –amb menys temps d'intervenció per als portaveus, que es redueix de vint minuts a tres. Les coses s'haurien pogut arreglar si la suma d'ERC-ICV-IU hagués assolit el 5% mínim exigit, però la forta davallada d'ICV-IU només permet arribar al 4,98%. L'única possibilitat d'ERC seria que el PSOE, malgrat tot, hi donés el vist-i-plau o que el PSC, amb 25 diputats, en cedís dos a ERC en qualitat de "suport extern". Cosa que alguns republicans han arribat a pidolar-li per "patriotisme", ja que així "enfortiria la branca independentista del catalanisme". Sembla un acudit, però ho diuen convençuts. Demanen al PSC que enforteixi l'independentisme (?!). Sí, decididament és un acudit.
Esperem que el Congrés Nacional del proper mes de juny posi les coses al seu lloc i ERC s'alliberi de la síndrome d'Estocolm que la seva cúpula experimenta davant el Partit Socialista. De moment, però, el vaixell no sols continua a les mans dels mateixos que l'han fet naufragar, sinó que aquests, retenint-ne el comandament, semblen disposats a enfonsar-lo d'una vegada per totes. És la versió política del milhomes que diu "la vaig matar perquè era meva". Quina llàstima que no s'adonin de fins a quin punt és perniciosa la rentada de mans i el desistiment de responsabilitats a l'hora de reconèixer públicament el seu fracàs. Ha estat per culpa seva que les eleccions han situat Esquerra al grup mixt i ha de ser per mèrits propis que el partit reconquereixi el grup que tenia. Tota maniobra, per legal que sigui, que passi per omplir amb silicona la diferència que falta per arribar a l'esmentat 5% deixarà ERC –encara més– a mercè del Partit Socialista. No hi ha favors gratuïts en política, i aquest "favor" socialista, amb una la lectura laxa del 4,98%, implica una velada i gens aconsellable dependència que no és bona ni per a ERC ni per al país. I és que la gola del llop no ha estat mai un bon projecte de vida per al xai.