El PSC i el PP són els dos únics partits de Catalunya que tenen el domini ".es" en el seu correu electrònic. El PSC, a més, també el té en la seva pàgina web. La resta oscil·la entre el ".cat" de CDC i d'ICV, el ".org" d'ERC i d'UDC i el ".com" de Ciudadanos. Amb el ".es", per tant, el PSC sintetitza la seva declaració de principis, ja que en té prou amb tres caràcters –cal agrair-li la capacitat de síntesi– per mostrar-se com un partit al·lèrgic a tota catalanitat que no estigui subordinada a l'espanyolitat i sense cap més objectiu que ser allò que ja és: la delegació catalana del PSOE. Tot el seu programa comença i acaba aquí. No hi ha res més. Buidor absoluta. Per això, en les passades eleccions, davant la impossibilitat de fer una campanya amb contingut programàtic, s'ha vist obligat a recórrer a la tècnica que fan servir tots els titellaires del món per captar l'atenció del públic: fer veure que ve el dimoni. I el dimoni, no cal dir-ho, era el Partit Popular amb el rostre de Mariano Rajoy. "Si tu no vas, ells tornen". Ui, quina por!

Ja és trist que un partit es vegi obligat a demanar als catalans que escoltin la COPE perquè, de la comparança amb el PP, el PSOE sembli un regal del cel. Però encara ho és més que José Zaragoza, el seu secretari d'organització i autor de la tècnica titellaire, interpreti el sentit del vot dels ciutadans dient que "a Catalunya, el 80% de la gent volia que Zapatero fos el president" de l'Estat. No és cert. Allò que veritablement molts catalans no volien era que guanyés Rajoy. És molt diferent. Cosa que significa que els 25 diputats que tindrà el PSC a Madrid no són mèrit socialista sinó de Rajoy. És clar que a l'hora de la veritat això no té gaire importància, perquè els diputats del PSC són diputats del PSOE que, com és habitual, voten conjuntament amb el PP en contra de la nostra llengua, de les nostres infraestructures i de les nostres seleccions nacionals. I ara, ben aviat, aquests 25 grans catalanistes faran José Bono, entranyable amic de Catalunya, president del Congrés espanyol.

Deu ser per això, perquè la submissió no inspira respecte, que Zapatero, en el seu discurs de la nit de les eleccions, va agrair explícitament el suport dels socialistes andalusos i va ignorar, també explícitament, el dels socialistes catalans que, ves per on, eren els qui li havien donat la victòria. I deu ser també per això que els delegats catalans que van assistir no fa gaire al Comitè Federal del PSOE van sortir-ne capcots, sense que ni el president ni cap dels portaveus territorials els agraís o els felicités pel suport obtingut. Ben mirat, és lògic. Atès que PSC i PSOE són la mateixa cosa, una autofelicitació hauria estat de molt mala educació. Amb dos o tres ministres a Espanya es donaran per satisfets. És un premi just per a un grup català agermanat amb el PP que signa PSC.es.

e-notícies , 31/3/2008