Per què escric?
Ja sé que la pregunta no està formulada amb mala fe, però hi ha en ella un element ofensiu que no ha estat prou ben reflexionat. Per què no es fa aquesta pregunta a un metge, a un advocat, a un lampista o a un pastisser? Per què un escriptor ha d'explicar per què escriu i aquells que han triat altres professions n'estan exempts? Hi ha una raó: la consideració social de la professió. Ser escriptor es considera un hobby, una cosa que hom fa a més a més de guanyar-se la vida en coses serioses. L'escriptor és l'element exòtic de la família, és com el nen que té traça per escriure i per Nadal se'l puja dalt d'una cadira perquè expliqui un conte i la família el pugui aplaudir. Però passen els anys i els escriptors ens veiem obligats a respondre dia rere dia la mateixa pregunta perquè l'opinió que la societat té de nosaltres continua essent la mateixa. Doncs bé, jo escric perquè és la meva feina. No hi veig la notícia. La notícia seria, en tot cas, que essent escriptor fes de lampista. Però, si sóc escriptor, què se suposa què he de fer, si no és escriure? Pel que fa als meus llibres d'assaig puc dir que cadascun té la seva pròpia personalitat, però el discurs de fons és el desacomplexament nacional. Cal tenir en compte que fins i tot els catalans més convençuts necessiten reafirmacions. Som humans i hi ha moments per a tot, fins i tot per al desencís. Aquest és l'objectiu dels meus llibres, fer pensar a les persones i dotar-les d'elements de reflexió per tal que se sentin més fortes i més afirmatives.
On? Sant Cugat , núm. 135, abril 2008