El passat 5 de setembre, la policia espanyola va retenir un jove a la comissaria de Sant Cugat per negar-se a parlar en espanyol quan estava enganxant uns cartells de les JERC. Aprofitant que no duia el DNI, el van amenaçar amb aquestes paraules: "O me hablas en español o pasas la noche en comisaría", i com que, naturalment, s'hi va negar, se'l van endur. Durant el trajecte fins a les dependències del carrer Vallès, els policies, un home i una dona, van fer befa de la seva ideologia, de la independència de Catalunya i del concert econòmic.
Després, en arribar a les dependències policials, els agents van iniciar un assetjament psicològic a base d'intimidacions i amenaces entre les quals es va repetir la de tenir-lo tancat a comissaria fins l'endemà si continuava parlant en català. Mentrestant va arribar el pare amb la documentació del jove i quan aquest, finalment, va claudicar i va parlar en espanyol el van deixar marxar. Dies després, quan el jove es va presentar a comissaria per denunciar la vulneració dels seus drets lingüístics, emparats per la llei, li van dir que tornés un altre dia.

Davant la gravetat d'aquests fets voldria fer algunes consideracions. La primera és constatar, per si algú no se n'havia assabentat, de l'escandalosa mentida propagada pel Partit Socialista sobre l'Espanya plurinacional i plurilingüística. Ja es veu on arriba la plurinacionalitat i el plurilingüisme d'aquesta gent que nega els drets històrics a una nació amb mil anys d'història i que prohibeix a les seves institucions l'ús normalitzat de la llengua catalana. Si al Congrés i al Senat espanyols està prohibit parlar en català, per què no hauria d'estar-ho també parlar amb la policia espanyola? Volen els nostres diners, no la nostra llengua.

La segona consideració té a veure amb aquesta policia. Quina covardia la d'aquests dos agents, que es creixen intimidant un adolescent a base de coaccions i amenaces aprofitant-se de la seva vulnerabilitat. Per què no gosen enfrontar-se a persones adultes? Jo mateix els repto a que vinguin a casa meva a detenir-me i que, amb les mateixes coaccions i amenaces, intentin fer-me par-lar en espanyol. A veure si ho aconsegueixen.

Ningú al nostre país, cal que ho tinguem ben present els catalans, no ens pot obligar a parlar cap altra llengua que no sigui la pròpia del país. Ningú. Ningú, per tant, per feixista que sigui, ens pot retenir per negar-nos a parlar en cap altra llengua que no sigui la nostra. No s'ha de claudicar. És preferible perdre unes hores que perdre la dignitat. Cal adonar-se que l'ascens espectacular de l'independentisme a Catalunya, és a dir, de la consciència nacional catalana, té aquesta gent molt espantada. Veuen que l'Espanya eterna que somniaven s'està desfent com un gelat al sol i s'hi rebel·len com animals ferits. Però hi ha un fet irrebatible, i és que si algú se'n va són ells. D'aquí a poc temps arribarà a Sant Cugat la policia catalana i marxarà l'espanyola. Aquesta és la realitat que els cou. Que ells se'n van i nosaltres ens quedem. L'instint de conservació de l'espècie humana ja té aquestes coses: sempre mira de treure's de sobre els elements negatius que posen en perill la seva supervivència. Bon viatge cap a Espanya.

Diari de Sant Cugat , 15/9/2005
normalitzacio.cat , 16/9/2005