És realment curiós que el Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana hagin encarregat a Conecta Research & Consulting -una empresa amb seu central a Madrid- l'elaboració d'un estudi sobre els hàbits de lectura dels catalans. No hi havia cap empresa als Països Catalans que pogués fer aquest estudi? Tan hispanocèntrica és la visió que tenen de la vida aquestes entitats que ni tan sols en temes genuïnament catalans poden estar-se de dependre de Madrid? És clar que, ben mirat, hi ha força concordança entre aquest hispanocentrisme i els baixos índexs de lectura en català: només un 20,4% davant d'un 77,9% en espanyol. Això pel que fa als catalans que llegeixen, perquè els que no llegeixen mai o gairebé mai arriben al 40,6%. Un panorama certament desolador si es compara amb la resta de països de la Unió Europea.

Per combatre aquesta situació, el Departament de Cultura ha dissenyat un pla per fomentar la lectura entre tots aquells joves que l'any 2010 arribaran a la majoria d'edat –uns 170.000– consistent a pagar-los una subscripció a un diari o revista. La idea és molt bona i cal felicitar el conseller Joan Manuel Tresserras per materialitzar-la, perquè hi ha hàbits que si no es creen en aquesta etapa de la vida després costa molt que arrelin. Ara bé, sobta saber que aquestes subscripcions de franc no seran necessàriament de premsa en català. És a dir, que podran ser també diaris i revistes en espanyol. I això per què?, caldria preguntar. Troba normal la Generalitat que només un 20,4% de catalans llegeixin en la llengua del país? Tan òptima és aquesta xifra que no cal fomentar la lectura en català? Doncs jo trobo que la situació és alarmant i palesa el fracàs espectacular de la política lingüística seguida fins ara, perquè, tot i que és cert que els índexs de coneixement del català són força alevats, també ho és que els relatius a l'ús són força baixos. La qual cosa ens recorda l'abismal diferència entre el coneixement de la llengua i l'ús que se'n fa.

Caldria, per tant, que el Departament de Cultura, en lloc d'alimentar aquelles empreses que han optat per la llengua dominant, afavorís obertament les que han optat per la llengua dominada. I no tan sols perquè són aquestes últimes les veritablement necessitades, sinó perquè sense elles el país és impossible. Tota política que fomenti la lectura en espanyol a Catalunya va en detriment de la lectura en català de la mateixa manera que tot tracte igualitari entre una llengua dominant i una llengua dominada va en detriment de la igualtat de drets. Si hi ha unes empreses que han de merèixer el respecte dels catalans són aquelles que entre el negoci i el compromís han escollit el compromís.

El Singular Digital , 22/4/2008