Hi ha sentències judicials que produeixen vergonya aliena, especialment algunes de les sentències relatives a delictes d'agressió sexual. Aquests dies ens hem assabentat que tres violadors ja poden fer sortides de cap de setmana només cinc mesos després d'haver entrat en un centre penitenciari on compleixen una condemna de dotze anys de presó per haver abusat sexualment d'un noi de 18 anys. En el mateix sentit, no fa gaire, vam saber que el Tribunal Suprem havia reduït a 721 euros de multa els cinc anys de presó inicials imposats a un home que va agredir sexualment una nena deficient mental. La llei és la llei, certament, però la seva interpretació és potestat dels jutges i els jutges, com tothom, tenen idees discutibles sobre el comportament humà. I el mateix podem dir dels fiscals. Va ser un jutge qui va recriminar a un fiscal la seva excessiva tolerància en un cas de maltractaments. Els fets van passar a Cornellà quan la víctima, una dona, sortia d'un bar i es va trobar amb el seu company. L'home la va llançar a terra i, segons diu el sumari, "va començar a donar-li cops de puny pertot el cos, fonamentalment a l'abdomen i a la boca". Després de l'agressió, l'home li va robar una cadena d'or. La dona va trigar nou dies a recuperar-se de les ferides. Doncs bé, el fiscal no només no va tenir en compte les tres denúncies anteriors que la víctima havia presentat contra l'acusat per agressions -en dues de les quals li havia trencat el nas-, sinó que pel robatori de la cadena d'or va demanar tres anys de presó i per l'agressió, en canvi, només una pena mínima de sis caps de setmana d'arrest. Com deia, va haver de ser el mateix jutge qui mostrés la seva preocupació pel fet que el fiscal concedís més importància al robatori que a la pallissa. Aquí, per tant, l'actitud entenimentada del jutge va ser providencial davant la mentalitat retrògrada i masclista del fiscal.
Però no sempre és així. Moltes vegades la indefensió de les víctimes de maltractaments es manté fins i tot en l'administració de justícia, la qual cosa ens hauria de dur a preguntar-nos: qui ens protegeix de fiscals com aquest? Qui ens protegeix d'aquests homes de Cromanyó de l'àmbit judicial? És difícil respondre, perquè quan la justícia es troba en mans de gent com aquesta la situació d'inferioritat de les víctimes s'agreuja espectacularment. I no tan sols perquè enforteix l'agressor i propicia la seva reincidència, sinó perquè mina la moral de la víctima, destrueix la seva autoestima i la fa més presonera del botxí. El masclisme en la Justícia és infinitament pitjor que en altres àmbits de la vida, perquè la víctima, a banda de sentir-se impotent, experimenta un sentiment de culpabilitat que li fa creure que mereix les agressions, i que, per tant, qui imparteix justícia no és el jutge sinó l'agressor.