Cada any, per Sant Jordi, hi ha algun periodista que em pregunta quina opinió em mereix aquesta diada i cada any responc que, per a mi, és el dia més bonic de l'any. Ho és, lògicament, perquè sóc escriptor i Sant Jordi és el dia de les lletres a Catalunya, però també ho és per l'energia positiva que expandeix. Hi ha, no cal dir-ho, altres dates, com ara Nadal, en què els catalans ens mostrem més sociables que d'habitud, però ho fem en el si de la intimitat familiar. Per Sant Jordi, en canvi, sortim receptius al carrer, sense presses, disposats a badar o a conversar amb els nostres autors favorits o amb desconeguts amb qui coincidim en les parades o en les cues de signatura de llibres. A diferència d'altres dies, en què ens movem per la ciutat blindats contra les ingerències externes, per Sant Jordi es crea un sentiment d'identitat col·lectiva procliu al somriure i al desenuig. És un dia de cares afables i d'una atmosfera de cordialitat humana que mai no ha deixat de meravellar-me. Aquest fenomen adquireix una gran magnitud a la capital catalana, és clar, però també a la resta del país. A Sant Cugat, per exemple, la plaça d'Octavià es transforma en una reproducció en miniatura del centre de Barcelona i milers de persones poc o gens habituals d'aquest espai ciutadà descobreixen que hi ha vida més enllà de les seves cases adossades i dels seus monovolums. I a això hi contribueixen les llibreries de la ciutat, que són l'eix al voltant del qual gira tot en un dia com aquest. Com autor local ha estat un plaer veure el meu nou llibre, Nosaltres, els catalans, als aparadors de les llibreries Alexandria, El Celler de Llibres i Mythos i els dono les gràcies per la seva amabilitat. Són llibreries exquisides i perfectament homologables a les millors de Barcelona i és un orgull saber-les nostres.