Té raó el grup municipal d'ICV en la seva denúncia sobre la incomoditat i la lletjor de les noves cadires que s'han instal·lat a la rambla del Celler. A mi també em van cridar l'atenció justament perquè són tan glacials que conviden més a allunyar-se'n que no pas seure-hi. Sobre la lletjor no diré res perquè tot és qüestió de gustos, però comparteixo el parer de la regidora Àssun Reyes en el sentit que aquestes cadires responen a un disseny basat en una estructura rígida, quadrada, d'arestes vives i angles sense protegir, i no estan pensades per a gent gran ni per a infants. Més aviat semblen "només aptes per a joves sense dolences osteomusculars". L'Ajuntament s'ha defensat dient que el projecte va estar exposat abans de materialitzar-se i ningú no va presentar-hi cap al·legació. D'acord, l'observació d'ICV arriba fora de termini. Però això no impedeix que les esmentades cadires continuïn essent incòmodes i no aptes per a la gent gran i els menuts. Vull dir que el procediment administratiu no ha de ser un obstacle que impedeixi l'esmena de l'error. Al capdavall, si ICV s'ha equivocat reclamant fora de termini, també s'han equivocat els responsables de l'Ajuntament que han aprovat el disseny pensant més en la longevitat del mobiliari, a prova d'actes vandàlics, que no pas en els vianants, tot fent prevaldre l'interès econòmic per damunt del funcional. Així ho demostren els comentaris de diversos santcugatencs recollits a www.cugat.cat quan diuen: "Són cadires fredes, dures i perilloses" o "La meva mare no ha pogut seure-hi perquè no hi ha agafador per aixecar-se". Sap greu, és lògic, haver d'assumir despeses per manca de sensibilitat, però és el més honest quan es fa palès que aquestes cadires poden ser un plaer per als joves amb monopatí, però inútils per als qui més les necessiten.