Entre l'ADN del PP i la cursa de Carod
El PP, ja se sap, com a partit nacionalista espanyol, sent per la independència de Catalunya la mateixa aversió que els vampirs per la llum del sol. És a dir que, des d'aquest punt de vista, res de nou. És normal que el dèficit de cultura democràtica del seu ADN es tradueixi en actituds totalitàries, com ara la criminalització de la llibertat d'expressió. No en té prou, el PP, d'odiar la independència de Catalunya, necessita, a més, que cap polític legítimament escollit pugui promoure-la. La Catalunya de Montilla, subordinada eternament a Espanya, sí que ha de tenir altaveus. La Catalunya de Carod, nacionalment lliure, ha de ser emmordassada i ocultada. I pensar que aquesta gent té la gosadia de dir-se demòcrates. Enemics de la llibertat com són, de totes les llibertats, inclosa la de pensament, no dubtarien a utilitzar l'exèrcit espanyol, finançat obligatòriament per tots els catalans del sud, per reprimir la voluntat lliure i democràtica del poble de Catalunya expressada en un referèndum i proclamada pel seu Parlament.
Tanmateix, en la seva demanda, Daniel Sirera fa una observació tristament certa quan diu que "Carod ha convertit la Generalitat en una plataforma d'autopromoció". Doncs sí. No és correcte que la segona personalitat del govern de Catalunya utilitzi la seva privilegiada posició mediàtica per publicitar un llibre i una imatge personals amb vistes al congrés nacional del seu partit el proper 7 de juny. Quina casualitat que les esmentades declaracions apareguin ara, després de la pèrdua de 350.000 vots i en el si d'una cursa ferotge pel poder d'ERC protagonitzada, amb l'excepció de Joan Carretero, pels mateixos causants de la debacle. I quina llàstima que no hi hagi prou humilitat per reconèixer que l'invent de la "pluja fina" s'ha revelat un parany per legitimar el gravíssim error polític que ha dut ERC a aquest atzucac. Això explica perquè ara són tants els republicans que esperen el 7 de juny per obrir el paraigua.
El Singular Digital , 13/5/2008