A poc a poc es van sabent més coses relatives al cas de Josef Fritzl. Sabem, per exemple, que alguns especialistes han corroborat la defensa del seu advocat, Rudolf Mayer, dient que Fritzl no era responsable dels seus actes a causa d'una visió distorsionada de la realitat i que "la seva motivació és exercir el poder". Aquesta, però, és la versió dels metges contractats per Mayer. Ara, per equilibrar la balança, caldrà veure què hi diuen els especialistes designats per la justícia. De moment, sembla cert que es tracta d'un individu que tot el que feia no tenia cap més objectiu que satisfer el seu afany de dominació. Amb una sang freda extraordinària, Fritzl va construir un zulo a casa seva amb un sistema de seguretat de vuit portes, va ficar-hi la seva filla Elizabeth i la va tenir tancada un quart de segle durant el qual la maltractava i la violava. D'aquesta relació van néixer sis fills, tres dels quals, també captius, es van convertir en observadors silenciosos de les violacions de què era víctima la seva mare per part del seu pare. Aquesta tenebrosa història va començar el 1984 i si s'ha descobert avui ha estat gràcies al fet que Fritzl, que ara té 73 anys, va dur una de les noies a un hospital i els metges van detectar-li una malaltia genètica pròpia de les persones nascudes d'una relació incestuosa. Si no arriba a ser per això, el captiveri s'hauria pogut perllongar indefinidament. Si més no, fins a la mort de Fritzl.

La història és tan esgarrifosa que, tan bon punt se'n coneguin tots els detalls i Josef Fritzl sigui jutjat, no trigarem a veure-la convertida en pel·lícula. Ara, però, tothom es fa la mateixa pregunta: com és possible que en una ciutat petita com Amstetten ningú no tingués la més mínima sospita d'aquesta monstruositat? Sobretot tenint en compte que els altres tres fills van ser adoptats pel matrimoni Fritzl com si fossin el fruit d'hipotètiques relacions d'Elizabeth amb membres de la secta que, segons el mateix Fritzl, la tenia segrestada. Doncs arran d'aquesta passivitat suposadament austríaca, han estat moltes les veus catalanes que han blasmat aquella societat qualificant-la de perversa i capaç de les més subtils atrocitats. Jo en discrepo, i no pas perquè no sigui cert que és en les societats més benestants on es dóna la versió més refinada de la cruesa humana sinó perquè hi detecto la intenció pueril de considerar els països llatins més 'humans' que els germànics. Així, el cas d'aquest monstre d'Amstetten, sumat al de la vienesa Natascha Kampusch, a qui un home va tenir vuit anys tancada en un soterrani, o el d'aquelles tres nenes que van ser segrestades per la seva mare durant set anys, porta algunes persones a fer una lectura esbiaixada de la realitat.
 
La conclusió a què alguns tertulians mediàtics han arribat és que "nosaltres, els catalans, som millors que els austríacs, perquè aquí, aquestes coses no passen". Segur que no? ¿Als Països Catalans no es produeixen desaparicions de nenes o de dones joves que després apareixen mortes o fins i tot esquarterades amb signes evidents d'haver estat violades i torturades? Són delictes menors, aquests, comparats amb els austríacs? Pertanyen els seus autors a una categoria de monstre més benigna que la de Josef Fritzl? A Catalunya no hem tingut un Hitler, dirà algú. Molt bé, d'acord. Però tampoc no hem tingut un Mozart. O és que Mozart era menys austríac que Hitler? Té gràcia aquesta utilització dels referents negatius austríacs que ens vénen al cap per refermar el nostre prejudici. Gràcies a això podem concloure que Àustria és un país de monstres. Doncs, ves per on, potser sí que ho és, però en sentit positiu, perquè Schubert, Strauss, Haydn o Freud també eren austríacs, com ho eren igualment Stefan Sweig o Fritz Lang. No sé si ells sabien gaire coses de la vida dels seus veïns, potser no. Però jo fa divuit anys que visc al mateix edifici i de tots els nous veïns que hi han llogat un pis, només uns han tingut l'educació de presentar-se. De la resta, si no fos per la bústia, amb prou feines en sabria el nom. Algú dirà que els catalans ens estem tornant austríacs.

e-notícies , 15/5/2008