És molt significatiu que la consellera de Justícia, Montserrat Tura, defensi amb tanta vehemència l'empresonament de Francesc Argemí 'Franki' preguntant: "Què passaria si tinguéssim un cap rapat d'ideologia ultra que hagués agredit dos Mossos d'Esquadra i hagués estripat una bandera catalana o l'hagués cremada? També estaríem dient que és excessiu?". La pregunta de la senyora Tura, a banda de demagògica i escapista, és tramposa, perquè introdueix un element fals amb la intenció de confondre l'opinió pública. Per què parla d'"agressió a dos Mossos d'Esquadra" quan, com se sap, en Franki no sols no va agredir ningú sinó que, a més, els mateixos Mossos no han pogut confirmar la seva presència en el lloc dels fets l'any 2002? La consellera fa trampa també quan recorre a una hipòtesi per defugir la pregunta del periodista. Altrament hauria de reconèixer que l'acusat va ser empresonat sense notificació prèvia i que, per tant, la conselleria de la qual és titular i la d'Interior són responsables que s'infringís el procediment legal. De fet, la consellera està tan interessada a justificar la injustícia d'aquest empresonament, que no sols troba normal que el govern de Rodríguez Zapatero n'hagi denegat l'indult i que el Tribunal Constitucional hagi fet el mateix amb el recurs d'empara, també amaga la negativa de la Generalitat a atendre la petició de revisió immediata del cas feta per la defensa i dóna per bona la sentència que condemna Franki a dos anys i set mesos de presó per uns càrrecs que, com ha admès el mateix jutge, mai no han pogut ser demostrats.

Però hi ha més trampes en el discurs de la consellera i és una llàstima que els periodistes catalans, a diferència dels nord-americans, siguin tan condescendents amb els polítics en lloc de posar-los contra les cordes i enfrontar-los amb les seves contradiccions. En aquest cas, hauria estat bé que algú hagués demanat a la senyora Tura el nom d'una sola persona que ara mateix es trobi empresonada per haver despenjat o cremat una bandera catalana. Hauria estat bé, també, que ens hagués dit on són els espanyolistes que, davant les càmeres de televisió, van cremar una senyera a Reus l'any 2007 en els actes de celebració del Campionat de Lliga guanyat pel Real Madrid i quina sanció econòmica s'ha imposat mai a ningú per cremar una bandera de Catalunya? La resposta és que a Catalunya, gràcies a la consellera Montserrat Tura i al conseller Joan Saura, es poden despenjar i cremar totes les banderes catalanes que es vulgui amb absoluta impunitat. Cosa comprensible, tenint en compte que els seus partits, PSC i ICV, sempre s'han caracteritzat per reverenciar la simbologia espanyola i per considerar folkòrica i poc universalista la catalana, però inadmissible si convenim que tots els símbols haurien de ser iguals davant la llei. La senyora Tura, però, ja va demostrar la seva capacitat de manipulació de la veritat i de la justícia quan va ocultar deliberadament que l'assassinat de Josep Maria Isanta, a Berga, l'any 2005, va ser un crim ideològic comès per uns nacionalistes espanyols contra un xicot de conegut tarannà catalanista. I si a això hi afegim l'assetjament constant que pateixen els diferents col·lectius independentistes per part dels Mossos d'Esquadra tot resulta molt més entenedor.

Una altra cosa és el dèficit de cultura democràtica que suposa que un codi penal parli d'"ultratge a la bandera" en ple segle XXI. Una societat capaç de criminalitzar una banalitat com aquesta és una societat amb tendències totalitàries i mancada de confiança en ella mateixa i en els seus valors. La tolerància és filla de la fortalesa, l'autoritarisme ho és de la debilitat.

e-notícies , 22/5/2008