L'enquesta promoguda pel Diari de Sant Cugat per conèixer, entre altres qüestions, el parer dels ciutadans entorn d'una hipotètica independència de Valldoreix, al marge de Sant Cugat, obre un debat interessant sobre el dret dels territoris a decidir per ells mateixos. És evident que una enquesta és només això, una enquesta, i que, per tant, per elevada que sigui la professionalitat amb què es faci, no té més valor que l'orientatiu. De fet, aquest és el mòbil dels estudis d'opinió: prendre el pols a la ciutadania sobre temes que l'afecten sense que això pressuposi una concordança entre el punt de vista expressat i el vot emès en un referèndum sobre el tema. Això no obstant, la iniciativa d'aquest rotatiu sobre Valldoreix és bona perquè compleix dos principis bàsics de tot mitjà de comunicació: es fa ressò dels sentiments de la societat a la qual serveix i crea opinió. Una altra cosa és que determinada opinió, en aquest cas la dels valldoreixencs, no agradi als santcugatencs. És a dir, que els segons jutgin com a negativa la voluntat d'independència dels primers. Aquest terreny és molt perillós perquè els refractaris a la llibertat dels altres sempre apel·len a raons emocionals per retenir-los, i les emocions són enemigues del dret. Si, arribat el cas, com a fruit d'un estat d'opinió, primer, i d'un rigorós debat sobre autogestió, després, Valldoreix decideix esdevenir municipi, la resta de santcugatencs ho hauran d'acceptar. Ara mateix, però, això sembla molt lluny de produir-se, perquè la gestió municipal de Valldoreix es troba en un atzucac tan gran que pot arribar a comportar-li la pèrdua de les competències de què gaudeix com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). En tot cas, l'intent de la presidenta de l'EMD de silenciar el Diari de Sant Cugat no sembla la millor manera de demostrar que aquella gestió no està en mans totalitàries.