La deriva hispanocèntrica que ha emprès Catalunya Ràdio des de fa uns anys només és comparable a la de TV3. Ja és trist que el vint-i-cinquè aniversari d'aquestes emissores coincideixi amb el període més baix de la seva història, tant pel que fa a audiència com a visió catalanocèntrica de la vida, però és comprensible atesa la idea de país que palesen els criteris que hi regeixen. En aquest sentit, el programa l'Informatiu matí del diumenge 1 de juny va ser tota una exhibició d'hispanocentrisme. Va obrir amb la notícia de l'explosió d'un artefacte a Zarautz (pronunciat en espanyol), com si aquest fos el fet informatiu més important que s'hagués produït a tot el planeta, va referir-se a Rodríguez Zapatero com a "president del govern central" –el govern de Catalunya, consegüentment, seria un "govern perifèric"– i, més endavant, després d'un parell de notícies relatives a altres estats i de dir-nos "tornem al nostre país", ens va situar a la població espanyola de Figueruelas, província de Saragossa, on un autocar que tornava a Àlaba, havia patit un accident. Per a la Ràdio nacional de Catalunya, per tant, Figueruelas és "el nostre país". Com és lògic, ningú no va explicar què hi feia aquesta notícia en l'informatiu malgrat que els fets no tenien cap relació ni geogràfica ni personal amb els Països Catalans. ¿No s'havia produït cap accident més important a les carreteres europees? La veritat és que si no fos per la llengua i per la informació del temps no hi hauria cap diferència entre l'esmentat Informatiu matí de Catalunya Ràdio i l'Informativo de la mañana de Radio Toledo.

Però això només és una petítissima mostra d'una rentada de cervell que abasta diversos programes i que es repeteix dia rere dia. Quan jo feia programes a Ràdio 4 i els meus col·laboradors deien un barbarisme, els anotava la paraula correcta en un paper i, sense que l'oient se n'adonés, els donava l'oportunitat d'autocorregir-se. No era la meva feina, és cert, però algú que dirigeix i presenta un programa ha de sentir respecte per l'audiència i recordar als seus col·laboradors que cobren per parlar i que, per tant, tenen el deure de parlar bé. Sense anar més lluny, és una llàstima que el programa estrella de Catalunya Ràdio no comparteixi aquest criteri i que alguns dels seus tertulians i col·laboradors no sols tinguin un nivell lingüístic escardelenc, sinó que incorrin setmana rere setmana, any rere any, en les mateixes faltes sense que ningú no els ho faci notar: "una compte corrent", "un muntonet de papers", "donar uns cachetes a un desconegut", "un govern derrochador", "posar tota la carn a l'asador", "canyeria", "m'adelanto"..., són algunes de les paraules o expressions amb què les persones contractades martellegen els oients. Això sense oblidar determinat tertulià –força arrogant, per cert– que, protegint-se amb un "com diuen els castellans..." –també ho diuen els andalusos o els extremenys, però mai no diu "espanyols" per no semblar independentista–, no hi ha dia que no ens "col·loqui" una o dues frases fetes espanyoles com ara "donde dije digo digo Diego" (on va dir blanc ara diu negre), "una merienda de negros" (una olla de grills) o "muerto el perro se acabó la rabia" (morta la cuca mort el verí). Fa anys que les diu, però mai no s'ha preocupat de saber-ne l'equivalent. Per què ho hauria de fer, deu pensar, si li paguen igual? L'astorament, però, arriba al súmmum quan escoltes que és el mateix presentador qui diu "donem acús de rebut" o "acusarem rebut dels missatges dels oients".

Tenint en compte que la llengua articula el pensament, pocs indicadors hi ha tan efectius com ella per assabentar-nos del grau d'espanyolització a què ha arribat el nostre pensament.

El Singular Digital , 3/6/2008