Realment no pot ser més insignificant i anodina aquesta versió cinematogràfica de l'heroi de Joanot Martorell amb batalles desnerides i un actor protagonista, Caspar Zafer (Tirant), incapaç de transmetre la més mínima emoció. Són Leonor Watling, Ingrid Rubio i Victoria Abril les úniques que, de fet, donen una certa entitat al film, ja que Giancarlo Giannini i Jane Asher, en els papers de l'emperador i l'emperadriu de Bizanci, es passegen per la pantalla com ànimes en pena a la recerca d'un director que estimi la història que explica en lloc de servir-se'n per canalitzar les seves fòbies.


I és que l'autoodi de Vicente Aranda és massa fort perquè hagi resistit la temptació d'utilitzar el gran clàssic de la literatura catalana per intentar ridiculitzar-ne l'heroi i convertir-lo en una barreja d'impotent i ejaculador precoç. És més, amb els noms castellans en la versió doblada a l'espanyol -Tirante, Hipólito...-, la indentitat de Tirant i dels seus homes passa subtilment a ser espanyola. Cosa que porta Aranda a caure en la seva pròpia trampa, ja que amb l'espanyolització de Tirant, l'impotent no és català -ni bretó, com en la novel·la- sinó espanyol. Al final, però, l'única impotència real és la d'Aranda per fer alguna cosa més que un telefilm.

Peró hi ha una altra qüestió que és convenient que els catalans sàpiguen, i és la mentida descarada de la productora, Carolina Films. Una productora que, com informava el 18 de maig de 2005 l'Àrea de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia (Balears), va prometre que Tirant lo Blanc seria estrenada exclusivament en català als Països Catalans. Aquesta notificació es va produir arran del rumor generalitzat que la pel·lícula es projectaria en espanyol als territoris de parla catalana. Igualment, en paraules de Bernat Baldomero, cap de premsa de Carolina Films, es va dir que el rodatge en anglès s'havia fet per la voluntat -paraules textuals- d'"universalitzar l'obra, i que la nostra literatura i la nostra cultura siguin difoses i respectades arreu del món". Finalment, ja hem vist com aquestes declaracions s'han convertit en un enfilall de mentides. Només hi ha 10 còpies en català per a tots els Països Catalans: set al Principat, dues al País Valencià i una a les Illes. Realment vergonyós.

Quant a la "universalització de l'obra i de la nostra llengua i cultura", només cal afegir que els dossiers internacionals de premsa (www.tirant-lo-blanc.com), per voluntat de Vicente Aranda i de la productora, tenen per títol en anglès Tirant lo Blanc/Tirante el Blanco, i diuen coses com aquesta: "Tirante el Blanco tells the story of the famous knight Tirante..." I, referint-se als almogàvars, afegeixen: "...the fierce almogávares, a class of Spanish soldiers who fought during the Christian Reconquest of Spain..." (els ferotges "almogávares", una mena de soldats espanyols que van lluitar durant la Reconquesta cristiana a Espanya...). Això ho diu una pel·lícula subvencionada per la Generalitat de Catalunya i TV3, i ho reparteix pel món Vicente Aranda, un director nascut a Catalunya. D'acord amb aquest perfil d'autoodi profund, sembla lògic pensar que si Aranda fos jueu seria antisemita. Per sort, no ofèn qui vol.

Racó Català , 22/4/2006 (català)
El Punt , 24/4/2006 (català)
Eurotribune.net , 24/4/2006 (català, anglès, espanyol, francès)
Diari de Sant Cugat , 26/4/2006 (català)
AixòToca , 1/5/2006 (català)
normalitzacio.cat , 1/5/2006 (català)