És una autèntica delícia la secció Venim del nord, venim del sud que condueix Joan Ramon Armadàs al Diari de Sant Cugat. Gràcies a ella, des de fa un any, podem conèixer algunes de les persones provinents dels cinc continents que viuen a Sant Cugat del Vallès. Així ens hem assabentat que va ser un amor fallit el que va dur a la nostra ciutat l'holandesa Margot Abbring; així ens hem astorat en saber que la nicaragüenca Ana Acetuno va trobar feina a casa d'uns nous rics que l'esclavitzaven no deixant-la parlar amb la resta del servei i impedint-li mirar la televisió o escoltar música, alhora que només la deixaven sortir els dimecres tot obligant-la a tornar al vespre; i així, també, entre gairebé una cinquantena de personatges, ens hem avergonyit quan el guineà Sergi Davies ens ha explicat que un dia va ser seguit fins a casa seva per un policia només pel sol fet de ser negre i que en una altra ocasió es va trobar el cotxe ratllat amb un text que deia: "Negro de mierda, vete a tu puto país". Això em recorda una cosa que m'explicava el senegalès Mbaye Gaye, un tècnic de manteniment que treballa per a una empresa de Palau-solità i Plegamans. Em deia que quan deslliga la seva bicicleta la gent se'l queda mirant perquè pensen que l'està robant i que, malgrat que ja fa més de deu anys que és a Catalunya amb la seva dona i els seus fills, són molts els dies que no torna a casa sense que la policia li hagi demanat la documentació una o dues vegades. I tot per la seva pigmentació. No ho trobem humiliant, això? D'on surt aquest prejudici? D'on surt aquesta por a la diferència? Tan insegurs estem de nosaltres mateixos que necessitem estigmatitzar tot allò que no reconeixem com a propi? Quina llàstima. N'hi ha prou de mirar el món per comprendre que és just en la diferència on es troba el secret de la riquesa.