Si no fos pel respecte que ens han de merèixer els moltíssims funcionaris que hi treballen, ben bé podríem dir que el govern de Catalunya en mans socialistes té més vocació de gestoria espanyola que no pas de govern nacional. A la incapacitat derivada d'unes lleis que entenen el sistema autonòmic com una mera descentralització administrativa s'hi afegeix la por dels mateixos catalans de legislar en aquells àmbits que Espanya, amb la seva infinita benevolència, ha deixat al nostre albir. Un bon exemple el trobem en la llei antitabac. Malgrat la capacitat legislativa de Catalunya en aquest terreny, la consellera Marina Geli ha decidit supeditar la normativa catalana a l'espanyola tot posant-se a les ordres del Ministeri de Sanitat. És a dir, que, malgrat que fa nou mesos la senyora Geli va anunciar la redacció d'un decret que prohibiria fumar en tots els bars que manipulessin menjar a prop dels clients, ara fa marxa enrere i diu que subordina aquesta decisió al parer del ministre Bernat Sòria. De res no ha servit que les societats mèdiques denunciessin el progressiu incompliment de la llei antitabac en espais públics, bars i locals de lleure nocturn ni que els darrers mesuratges dels nivells de concentració de nicotina en el sector de l'hosteleria confirmessin aquesta tendència. Les mesures que poden resultar impopulars és millor deixar-les en mans espanyoles, no fos cas que desgastessin la senyora consellera i el govern català.
Així és com, sense adonar-nos-en, els catalans interioritzem que el nostre és un govern de fireta l'única missió del qual consisteix a gestionar les lleis i els interessos espanyols. Gestories, per tant, no pas conselleries, n'hauríem de dir dels diferents departaments de la Generalitat. Cosa que en l'àmbit del tabac és greu, perquè precisament Espanya es troba a la cua d'Europa quant a espais lliures de fum i supeditar-nos a ella suposa un endarreriment voluntari inadmissible. És el problema que té estar governats per un partit que entén Catalunya com una regió espanyola i la Generalitat com una administradora dels designis del govern espanyol. Quin gran sentiment de culpa que experimentarien alguns catalans si hom els digués que els seus pulmons estan més sans que els pulmons espanyols.