No s'entén l'actitud del grup municipal de CiU a Sant Cugat votant en contra d'una proposta d'ICV i d'ERC que demanava que el 28 de juny, amb motiu del Dia Internacional de l'Alliberament i Orgull Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual, la bandera de l'Arc de Sant Martí, símbol de la llibertat i de la convivència pacífica, onegés a la façana del consistori. Tampoc no s'entén que una formació política que acaba de donar carta de naturalesa a un sector intern anomenat Convergai tombi una moció que demana que es visualitzin i que es normalitzin les diferents opcions sexuals, que hi hagi un protocol municipal per a casos d'assetjament per homofòbia en els centres públics d'educació i que l'Ajuntament es pugui presentar com a acusació particular en els casos de denúncia per violència. Per què un no tan dràstic a tot això? Al capdavall, segons Toni Ramon, d'ERC, l'origen de la moció rau en una pregunta al ple sobre les mesures que està desenvolupant l'equip de govern per lluitar contra l'homofòbia, i que, per la resposta obtinguda, "és evident que no s'ha portat a terme cap acció". Doncs bé, aquest equip de govern ens hauria d'explicar per què poden onejar banderes en solidaritat amb els drets dels tibetans i dels sahrauís a l'Ajuntament i no ho pot fer la bandera que es solidaritza amb els drets dels homosexuals. No entren en l'esmentat protocol els casos d'assetjament per raons ètniques? Oi que sí, atès que, com diu el mateix equip de govern, hi ha un protocol per assetjament "per qualsevol motiu i no cal especificar-lo"? Molt bé, doncs aleshores haurem d'entendre que l'ocultació de la bandera dels homosexuals s'adiu amb la idea que tenen sobre ells algunes persones que es defineixen com a tolerants: "no tenim res en contra dels homosexuals, sempre que no es deixin veure gaire, és clar".