Mai no he estat fan d'Antoni Bassas. Sempre m'ha semblat un professional correcte com n'hi ha molts, però discret. Discret, en el sentit d'estar mancat de la forta personalitat d'algunes de les veus que han forjat la història de la ràdio a Catalunya. De fet, té un punt d'arrogància que sempre m'ha molestat i un afany de protagonisme que en els temps del programa Polèmic, de TV3, resultava ofensiu per la manera que tenia de robar càmera a la seva companya Sílvia Cóppulo i no deixar-la parlar. Hom dirà que catorze anys fent el programa estrella de la ràdio a Catalunya indiquen alguna cosa. Sí, és cert. Però és Catalunya Ràdio, per la conjuntura política en què va néixer, qui prestigia el professional que hi treballa i no pas al contrari. Vull dir que el mateix programa, exactament el mateix, amb les mateixes persones i mitjans, fet a Ràdio 4, posem per cas, hauria estat un fracàs. Catalunya Ràdio –cada cop menys- té una audiència que li és fidel des del primer dia d'emissió per les mateixes raons políticosentimentals que TV3. I aquest és un patrimoni que no té cap altra emissora. Això fa que les possibilitats de liderar l'audiència al capdavant d'un programa com El matí de Catalunya Ràdio siguin tan immenses com les que tindria un Ferrari en una cursa de Seats.

Una altra cosa és la caça de bruixes que el Partit Socialista, per gentilesa d'ERC, ja fa anys que està practicant a les emissores de la Corporació d'acord amb un projecte espanyolitzador que va començar amb la seva arribada al govern i que va suposar una diàspora de professionals excel·lents. El projecte del PSC té un títol amb tres paraules -"Espanya, Espanya, Espanya"-, i és en la seva aplicació que concentra totes les energies. Per això, les sempre tèbies paraules d'Antoni Bassas en matèria nacional sonen revolucionàries a nacionalistes espanyols com Joan Ferran fins al punt de definir-les com "arengues que s'escolten a primera hora del matí". Sembla un acudit. Si algú vol saber què és una arenga de debò, una arenga espanyolitzadora permanent, n'hi haurà prou que miri els telenotícies de TV3 o el Canal 3/24, inclosos els titulars que parlen contínuament de "la resta d'Espanya". El problema del PSC és que l'independentisme puja i això l'espanta, perquè va en contra dels seus interessos electorals. D'aquí que la tebior d'Antoni Bassas li sembli una declaració d'independència que ha de ser dràsticament neutralitzada.

"I, aleshores, quin podria ser un bon candidat?", es preguntarà el lector. Un bon candidat seria Rita Marzoa, una de les veus amb més personalitat de la ràdio a Catalunya i una professional amb una visió clarament catalanocèntrica de la informació. Jo, d'ella, però, només acceptaria en un marc de plena llibertat. Altrament seria entrar a la gola del llop.

e-notícies , 30/6/2008