Molt interessant aquesta adaptació de la novel·la de Sandro Veronesi sobre l'aïllament urbà i les enormes dificultats que tenim per superar el bloqueig emocional en situacions com la que viu Pietro Paladini, arran de la mort de la seva dona i la necessitat d'afrontar la vida amb la filla de deu anys. En aquest sentit, el film descriu molt bé la desorientació que experimenta una societat laica en faltar-li els elements de dol propis de la tradició religiosa. D'aquí que la nena, en no veure el patiment del seu pare, sigui incapaç d'expressar el seu per la pèrdua de la mare. S'ha parlat molt de l'escena de sexe explícit de quatre minuts entre Paladini i la dona a qui ha salvat la vida, i és cert que no s'adiu gaire amb el to contingut del relat, però és indubtable que es tracta d'un episodi determinant en el procés de guariment del personatge. Quant a Nanni Moretti, transmet molt bé el caos intern de Paladini, l'únic inconvenient és que a l'espectador se li fa difícil oblidar que Paladini és Nanni Moretti.