Air Berlin i la tebior catalana
"I què més podem fer?", es deuen preguntar aquells polítics independentistes que no es cansen de repetir que cal estar al govern a qualsevol preu. Ni els passa pel cap que podrien emprar el seu poder –si és que de debò en tenen– per aplicar un correctiu a Air Berlin fent-li tastar la fel de les pèrdues econòmiques i recomanant obertament als catalans l'ús de companyies més respectuoses amb el català. "El govern de Catalunya no pot fer una cosa així", diran els porucs. Ah, no? Aleshores, què pot fer aquest govern? Poden dir-nos, els nostres governants, en què consisteix la seva feina, més enllà de ser els gestors dels designis de Madrid? No s'adonen de fins a quin punt és ofensiva la seva tebior? No s'adonen que és aquesta inoperància –abans tan criticada en CiU– la raó per la qual el votant independentista es queda a casa? Quina llàstima que no esmercin la mateixa energia contra Air Berlin que la que esmerçarien contra una companyia catalana que hagués insultat i menyspreat públicament el poble espanyol i la seva llengua. Però no, com d'habitud esperen que sigui la societat qui els faci la feina. Per això ha hagut de ser la Plataforma per la Llengua qui actués oferint informació sobre vols alternatius als d'Air Berlin –com ara, Click Air, Ryanair, Spanair, American Airlines...– per tal que "els ciutadans que no estiguin d'acord amb la política d'aquesta aerolínia puguin agafar altres opcions de vol amb facilitat".
Si algú es pregunta per què hi ha a Catalunya tantes plataformes en defensa dels nostres drets –Plataforma per la Llengua, Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Progrés, Centre d'Estudis Sobiranistes...–, aquí en té la resposta. Quan els polítics es comporten com a súbdits, els qui no se'n senten han de fer la feina dels polítics.
e-notícies , 3/7/2008