Té molta raó l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, amb les seves crítiques al Partit Socialista dient que "no és bona per a Catalunya l'acumulació excessiva de poder d'aquest partit", un partit que controla la Generalitat, tres diputacions, un gran nombre d'ajuntaments i el govern espanyol. Certament, tant de poder concentrat en unes mateixes mans no és bo per a un país. Sobretot, perquè això implica un control absolut dels àmbits més importants d'una societat, entre els quals, per exemple, l'espai audiovisual: TV3, Canal 33, 3/24, BTV, TVE-1, La 2, Cuatro, Canal +, La Sexta, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música, iCat-fm, Ona Catalana, COMRàdio, Ràdio 4, Ràdio Nacional d'Espanya, SER/Ràdio Barcelona, Cadena Dial, Cadena 40, Cadena M-80... Són molts altaveus, sí, però la veu sempre és la mateixa, i això només passa en les dictadures. Hom pot dir que ha estat el ciutadà qui, amb el seu vot, ho ha fet possible. I és cert. Però aquest és el parany, perquè qui controla els altaveus controla el missatge i qui controla el missatge té molta cura que aquest no sigui contrari als seus interessos. D'aquí que, amb el PSC al govern, els dos directors generals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que hi ha hagut fins ara, Joan Majó i Rosa Cullell, estiguin clarament identificats amb aquest partit i que hi hagi una caça de bruixes a Catalunya Ràdio. "La concentració denota una manca d'equilibris", diu encertadament Recoder. I José Zaragoza, secretari d'organització del PSC, respon que si Recoder és vicepresident de la Diputació de Barcelona és gràcies a una proposta socialista. Tanta generositat esborrona. Estaria bé que el PSC recordés que va perdre les eleccions i que si governa Catalunya no és per voluntat de les urnes sinó per voluntat d'Esquerra Republicana.