És molt pertinent que Mònica Terribas hagi esvaït definitivament els dubtes sobre si és independentista o no. Ara ja sabem que no ho és. Això servirà per acabar amb aquesta llegenda urbana que molta gent, talment com si la conegués de tota la vida, feia circular sobre ella afirmant que sí que ho és, d'independentista. Doncs no, no ho és. És una resposta decebedora per a totes aquelles persones que saben la importància que té la implicació de figures mediàtiques en la causa dels drets nacionals de Catalunya, però també clarificadora. Fins aquí, res a dir.

Això no obstant, hi ha dues coses en la seva resposta a la pregunta que li fa l'entrevistadora, Helena García Melero, que criden l'atenció. Quan aquesta li pregunta si és independentista, la senyora Terribas no es limita a respondre que no sinó que es posa a la defensiva i hi afegeix: "Què vol dir 'ser independentista'?". És a dir, com si no ho sabés i demanés que algú li ho expliqués o com si considerés absurda la pregunta. En ambdós casos es tracta d'una resposta sorprenent venint d'algú com ella, tan connectada a la realitat per raons professionals. De fet, sembla tan absurd que la senyora Terribas no sàpiga què vol dir ser independentista que no ens queda més remei que concloure que allò que vol dir-nos és que no és possible ser independentista perquè tots els pobles del món són interdependents. Vol dir això, oi? Que en un món globalitzat les independències no tenen sentit i que, per tant, Catalunya no ha de reivindicar la seva independència d'Espanya per la senzilla raó que Espanya tampoc no n'és, d'independent. Molt bé. Aleshores, quin problema hi veu la senyora Terribas en el fet que Catalunya aspiri a ser tan "dependent" com Espanya? No li sembla justa, aquesta igualtat? Caldria que de tant en tant, sempre que les seves moltes ocupacions li ho permetin, reflexionés sobre el tema, ja que resulta contradictori que una universalista com ella sigui tan respectuosa amb els estats i tan despectiva amb les nacions sense Estat. Altrament, hauria d'explicar per quina raó la televisió que dirigeix té una visió hispanocèntrica de la vida en lloc de tenir-la "còsmica"? És a dir, si no hi ha catalans, ni espanyols, ni europeus, si només hi ha ciutadans del món, per quin motiu el marc referencial de Televisió de Catalunya és Espanya i no pas el globus terraqüi o l'univers sencer?

La veritat és que sobta que algú que menysté el dret a la independència de Catalunya faci bandera de la seva independència professional. Deu ser que hi ha independències més "legítimes" que altres. Potser és que la independència de la senyora Terribas és més legítima que la independència de Catalunya i allò que ella considera un valor en el seu cas personal ho jutja perniciós en el cas del seu país. Però també pot ser que la senyora Terribas no tingui país. Tothom en té, de país, però potser ella no. Però si Catalunya no és un país, com pot tenir una televisió nacional i la senyora Terribas ser-ne la directora? En tot cas, si la senyora Terribas no ha pactat dirigir una televisió regional d'acord amb el projecte nacionalista espanyol del PSC, caldria que ens expliqués quin és el seu projecte catalanocèntric de televisió i quin gir donaran els telenotícies i les informacions del Canal 3/24 en aquest sentit a partir d'ara. De moment, tenim dues certeses. Una, que el nomenament de la senyora Terribas està relacionat amb les seves excel·lents qualitats professionals. I dues, que si fos independentista aquestes qualitats no li haurien servit de res i ara mateix no seria directora de TV3.

El Singular Digital , 8/7/2008