Víctor Alexandre s'estrena al món de la ficció amb aquest recull de deu contes que es mouen per territoris coneguts de la vida quotidiana. Hi ha relats que encaixen en el joc sempre difícil dels anhels i les frustracions vitals, uns altres s'enfilen per històries d'amor i de desamor, i n'hi ha que assenyalen experiències humanes de solitud, desconcert i por. Entre la ironia i el sentit comú, els personatges de Víctor Alexandre són entendridors i entranyables, les històries on participen llisquen equilibrades per un estil senzill i efectiu, armats amb l'eficàcia de la paraula justa, el toc d'humor més adient i la sorpresa final que acostumen a tenir sempre els contes rodons.

Edicions Proa · Col·lecció "Beta", núm. 154 · ISBN: 84-8437-190-5

Presentació:

• El somriure de Burt Lancaster, una sorpresa per als meus lectors habituals (14/4/2005)

Crítiques:

• Primera incursió de Víctor Alexandre en el terreny de la narrativa de ficció (Tot Sant Cugat, 22/9/2006)
  

• Res no és el que sembla (Avui, 23/4/2005)
• Víctor Alexandre passa de l'assaig independentista al recull de contes(Avui, 10/2/2005)
• Víctor Alexandre es passa a la ficció amb el recull de 10 contes sobre l'atzar «El somriure de Burt Lancaster» (El Punt, 9/2/2005)

Entrevistes:

• Entrevista a Lletres: El somriure de Burt Lancaster (1/2/2005)

Curiositats:

• El somriure de l’atzar

El parer del lector:

"Vull felicitar en Víctor Alexandre per aquest llibre. Sempre que puc el regalo o el recomano, i fins ara tothom me n'ha donat les gràcies."

"Només dir-te que fa poc he acabat de llegir El somriure de Burt Lancaster i m'ha agradat molt. Les teves històries m'han atrapat des de bon començament, i pràcticament no pots deixar de llegir-les fins a saber-ne el desenllaç. Recordo especialment 'Una lluna de mel inoblidable', però la veritat és que les he trobades totes magnífiques: la de l'immigrant senegalès, 'La juguesca', 'El fabricant de somnis'... o la que dóna títol al llibre: només en una pàgina hi ha un relat emocionant. Feia temps que no llegia un llibre de narracions curtes que m'agradés tant. Per moments em recordaven en Pere Calders o en Roald Dahl. Si fins ara no em perdia cap obra teva d'assaig, des d'ara faré el mateix amb les de ficció."

"El conte, per la seva brevetat, és un gènere adient per mostrar fragments colpidors de la realitat. En aquest sentit, Julio Cortázar, un dels millors contistes contemporanis, afirmava que el conte ha de guanyar el lector per knock-out, i comparava aquest impacte amb el ritme de la novel·la, que té al seu favor la llargària. Els deu contes d'El somriure de Burt Lancaster, de Víctor Alexandre, tenen també aquesta capacitat de "noquejar" el lector pel tractament d'un món a vegades surrealista i pels finals sorprenents que, més d'un cop, obliguen el lector a tornar a llegir el conte des d'una altra perspectiva. Creen una atmosfera inquietant i la sensació que res no és el que sembla."

"Acabo de llegir El somriure de Burt Lancaster i, com la meva companya, que l'havia llegit abans, m'ho he passat de conya. Crec que els contes tenen molta qualitat, atrapen des d'un principi i, en aquest sentit, m'ha passat com amb els teus assaigs, que quan els començo ja no els puc deixar. Les reflexions que insereixes en aquests contes són d'un impagable interès aplicable a qualsevol ciutadà en la seva vida quotidiana; a favor de tenir criteri propi, contra la confusió, contra els prejudicis, contra l'estupidesa... i les sorpreses finals són contundents i gens gratuïtes. Per cert, respecte a "Un món globalitzat", m'ha semblat sensacional, però em fa por només de pensar segons qui l'hagi pogut llegir. No donis idees, que ja em veig al Centre Federal Eutanàsic! Com a català, efectivament, ja hi sóc, ja hi som. Gràcies per la bona estona que ens has fet passar."

"Ha estat una grata sorpresa llegir El somriure de Burt Lancaster. Un llibre molt bo i divertit que m'ha fet passar una molt bona estona i que he llegit d'una tirada."

"Llegir El somriure de Burt Lancaster ha estat un plaer. Hi ha narracions excepcionals, com per exemple "El fabricant de somnis" (em sembla que en la línia magico-realista de Bioy Casares amb "La invención de Morel") o "Una lluna de mel inoblidable" o "La clau de volta". L'estil m'ha semblat un gran exemple d'equilibri entre elegància i sobrietat. Et felicito perquè és un molt bon llibre: delicat, irònic, esperançat i –a estones- pessimista i descarnat."

"Vaig encetar ahir El somriure de Burt Lancaster i no l'he pogut deixar fins acabar-lo. M'ha enganxat des de la primera història. M'encanta el tractament que fa dels diàlegs. Feia temps que no gaudia així d'un llibre."