No vull jutjar si la decisió de convidar Joan Laporta com a pregoner de la Festa Major de Sant Cugat d'enguany ha estat encertada o no, perquè sé que és molt difícil triar algú que generi un consens del 100%. Sóc conscient que els ajuntaments tenen tendència a escollir personalitats conegudes per atreure el públic i que Joan Laporta, pel càrrec que ocupa, amb una projecció internacional molt per damunt de la del president de la Generalitat, era, en aquest sentit, un candidat ideal. "Atès que Laporta viu a Sant Cugat, aprofitem-ho", van dir uns. I uns altres van pensar: "Però si només hi dorm! Quins són els valors d'aquest santcugatenc que no s'implica en la seva ciutat?". Són dues maneres legítimes de veure una mateixa cosa. La primera és pragmàtica, la segona és moral. Aquesta última té molta raó quan diu no sentir-se representada per un pregoner que amb prou feines deu saber els noms de tres o quatre carrers de la ciutat, però també és cert que dels 80.000 habitants de Sant Cugat només una molt reduïda minoria superaria la santcugatinitat de Joan Laporta. I si algú en dubta, pot provar de fer una enquesta. Es quedarà esparverat del nombre de vilatans que ignoren el nom autèntic de "la plaça del monestir" o de "la plaça de l'estació". Queda clar, per tant, que mai no hi haurà un pregoner a gust de tothom, llevat que es tracti d'un infant –cosa que seria molt maca– o d'una persona que hagi estat víctima d'un fet luctuós. La resta de candidats sempre seran objecte de felicitació o de rebuig en funció de la ideologia que professin. És inevitable. Per això sobta que el PSC hagi blasmat els criteris d'elecció de l'Ajuntament quan, com sabem, és un partit amb una clara tendència a imposar pregoners sense cap arrel a Catalunya i amb un menyspreu absolut per la seva llengua a la Festa Major de Barcelona.