Esplèndida aquesta nova versió realitzada per Michael Haneke d'aquella Funny Games feta per ell mateix el 1997. És cert que, a banda dels intèrprets –exquisits Naomi Watts i Michael Pitt–, no hi ha cap diferència entre l'una i l'altra. Però, per què n'hi hauria d'haver? Al capdavall, poques coses resulten tan avorrides per a un creador com fer variacions sobre una obra pròpia anterior. Per això gairebé tots els remakes que es fan estan signats per altres persones, perquè l'autor original ja va dir tot el que volia dir. De fet, una de les raons per les quals Haneke ha acceptat l'oferta de filmar un remake nord-americà de Funny Games és justament per desacreditar l'obsessió malaltissa que hi ha a Hollywood per aquesta mena de versions. D'aquí que no faci cap concessió a un públic acostumat al triomf sistemàtic del bé sobre el mal. La nostra indefensió com a espectadors, davant dels fets estremidors que veiem, no és res més que la perllongació del món de cotó fluix incomunicat i unifamiliar en què viuen els personatges.