Quina delícia les Lectures a la Fresca que els Amics de Pedra i Sang, dirigits per Dolors Vilarasau, estan portant a terme aquest juliol amb textos de Mercè Rodoreda, quin plaer per a Sant Cugat aquestes tres nits d'estiu compartides amb l'autora més internacional de la literatura catalana. La decisió de triar Rodoreda, no cal dir-ho, té a veure amb els actes de celebració del centenari del seu naixement, però allò que cal agrair és que, en lloc de recórrer a les seves novel·les més emblemàtiques, s'hagi apostat pel seu vessant teatral, que és el menys conegut. El primer dia, amb un treball extraordinari de tots els intèrprets, vam veure La senyora Florentina i el seu amor Homer, una obra sobre la mentida i la solitud i també sobre la frustració que generen certes expectatives amoroses, un tema recurrent en Rodoreda. El segon va ser El maniquí, un cant a la vellesa estrenat el 1999 al Teatre Nacional de Catalunya per Pere Planella, i el proper dijous, a la plaça de l'Om, arribarà la tercera i última de les peces. Es tracta d'Un dia, un esbós del famós Mirall trencat, adaptat per Marta Pessarrodona, sobre la decadència d'una família ancorada en el passat; el retrat d'un món condemnat a desaparèixer a partir de la postguerra i que Mercè Rodoreda havia conegut en els seus anys d'infantesa a Barcelona. És esplèndid aquest esforç per treure el teatre al carrer per mitjà d'unes Lectures que, com demostra la consolidació que han assolit, van ser una idea intel·ligent i molt perceptiva de les ofertes que ha de tenir una ciutat que aposta per la cultura com a imatge de marca. Com va dir Eduard Jener en la presentació, "en aquestes lectures santcugatenques cada cop hi ha menys lectura i més dramatúrgia". Quin plaer. Aneu-hi i gaudiu-les.