L'abril de 2007, quan el Diari de Sant Cugat va iniciar una nova etapa amb un canvi de disseny, el meu primer article en aquesta columna va ser Montserrat Tura i el PSC discriminen Sant Cugat. Aquesta discriminació al·ludia al menyspreu a la nostra ciutat, per part de la consellera de Justícia, negant-li el dret a tenir un jutjat de primera instància. Doncs bé, setze mesos després, el menyspreu s'ha confirmat. La senyora Tura crearà un Palau de Justícia a Rubí –ciutat amb govern bipartit PSC i ERC–, i, talment com una burla, ens informa que millorarà el nostre jutjat de Pau. És a dir, que es vulnera el principi de proximitat que ha de tenir la justícia i es menystenen les irrebatibles raons que presenta l'Ajuntament: som l'única ciutat amb més de 60.000 habitants que no té jutjat propi i s'infringeix la Llei de Demarcació i de Planta Judicial segons la qual totes les ciutats de més de 25.000 habitants han de tenir com a mínim un jutjat. També s'ignoren tres coses: una, que hi ha un informe favorable elaborat pel Col·legi d'Advocats de Terrassa; dues, que hi ha un acord aprovat el 2002 per la Generalitat per dotar Sant Cugat d'una seu judicial; i tres, que el 60% de la feina del jutjat de Rubí prové de Sant Cugat. Cosa, per cert, que és la causa del seu col·lapse. Doncs no hi ha res a fer, com ho demostra el fet que fins i tot Castellbisbal dependrà de Rubí. Increïble. De moment, com diu l'alcalde Lluís Recoder, caldrà esperar que en les properes eleccions un altre govern posi les coses al seu lloc i "Sant Cugat esdevingui cap de partit judicial". Però és trista, molt trista, aquesta rebequeria socialista de castigar un municipi –inclosos els votants del seu partit– per no haver-li lliurat el consistori. Sembla una coacció, oi? Ho és. Però una coacció diu més de qui la fa que no pas de qui la rep.