A mesura que s'acosta l'Onze de Setembre va creixent el nombre de municipis que se sumen a la iniciativa promoguda per la Comissió 100 anys d'estelada per tal que durant la Diada Nacional de Catalunya els ajuntaments del país facin onejar únicament la bandera independentista dissenyada el 1919 a partir de la primera gràfica que se'n té i que data del 1908. El creador d'aquesta bandera va ser Vicenç Albert Ballester , president de la Unió Catalanista, dissolta el 1936, i impulsor, després de la Primera Guerra Mundial, del Comitè Pro Catalunya per difondre la demanda d'entrada del nostre país a la Societat de Nacions sota el patronatge del president nord-americà Woodrow Wilson.

Wilson havia donat a conèixer els seus famosos "catorze punts" per assentar les bases d'una pau justa i duradora i propugnava, entre altres coses, la renúncia dels estats a les seves pretensions colonials i la creació -aquest era el catorzè punt- d'una Societat de Nacions que, com sabem, va ser l'embrió de les Nacions Unides. Malauradament, els aliats europeus, especialment França, es van oposar a alguns d'aquests punts i Wilson, per bé que va aconseguir fer realitat el darrer, no va tenir més remei que renunciar al conjunt del seu programa. Catalunya, per tant, va veure frustrades les seves aspiracions d'independència -després vindria un nou i fallit intent comandat per Francesc Macià amb els fets de Prats de Molló-, però la bandera es va mantenir. El seu disseny fusionava els quatre pals tradicionals amb el triangle blau i l'estel blanc i evoca la simbologia cromàtica dels ideals de la revolució francesa i també els de la bandera de Cuba, antiga colònia espanyola fins a la seva independència el 1898. El triangle blau, que representa el cel, és una al·legoria de la humanitat i l'estel blanc encarna la llibertat.

Entre els adherits a la campanya 100 anys d'estelada -de moment en són vint-i-un, però la xifra creixerà força després de les vacances d'agost quan els consistoris celebrin el ple de setembre- hi ha quatre capitals de comarca -Vilafranca del Penedès, Les Borges Blanques, Figueres i Ripoll- i els municipis d'Alfés, Arenys de Munt, Bellprat, Bellpuig, Besalú, Calldetenes, Cardedeu, Llançà, Manlleu, Montesquiu, Palafrugell, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze de Besora, Sant Martí de Tous, Santa Eugènia de Berga, Tona i Vilassar de Mar. En aquest darrer, fins i tot el PSC hi ha donat suport. Evidentment es tracta d'una acció de caràcter simbòlic que no altera en absolut la política municipal, però precisament per això, perquè no va contra ningú i només commemora uns fets històrics molt significatius del nostre país, cap ajuntament governat per una força catalanista hauria de cometre l'error de passar a la història per haver-s'hi oposat.

e-notícies , 14/8/2008