Té raó Josep Guardiola, entrenador del F.C. Barcelona, quan, defensant-se dels atacs rebuts per haver disputat la Copa Catalunya sense jugadors del primer equip, s'expressa en aquests termes: "Que diguin de mi el que vulguin, però em sorprèn que s'ataqui el club dient que no estima Catalunya". I també té raó Joan Laporta quan diu que "cal un format que prestigiï la Copa Catalunya" en lloc de l'actual, que la perjudica per coincidir en dates FIFA. Són lamentables, en canvi, les acusacions de Jaume Sobrequés, exvicepresident del Barça dient que "Guardiola, que s'ha fet tantes vegades portaveu de posicionaments nacionalistes, i que diu que llegeix Martí i Pol i totes aquestes coses... [és curiós que parli així un exdirector del Museu d'Història de Catalunya, una institució que vetlla per "totes aquestes coses..."] a l'hora de la veritat resulta que tot és mentida. Tant Laporta com Guardiola s'han rigut dels sentiments catalans i esportius del Barcelona. [...] De Guardiola no m'esperava una posició tan anticatalana".

Són molt greus aquestes acusacions. I no sols perquè es tracta de judicis d'intencions i de desqualificacions ofensives, sinó per l'ús sense escrúpols que el senyor Sobrequés fa del Barça per tal de desprestigiar l'actual directiva del F.C. Barcelona i l'entrenador del seu primer equip tot acusant-los de ser incapaços "d'entendre què és Catalunya" i "de dirigir un club". Estaria bé que el senyor Sobrequés, abans de qüestionar la catalanitat de certes persones i d'acusar-les de manca de coherència nacional, dediqués uns segons del seu temps a mirar-se al mirall. Potser aleshores estaria en condicions de respondre aquestes preguntes: què hi fa un defensor dels drets nacionals de Catalunya militant al PSC-PSOE, un partit que a Madrid vota sistemàticament en contra d'aquests drets al costat del PP? On és la concordança entre proclamar-se catalanista i ser membre d'un partit obsedit en la unitat d'Espanya? On és la coherència entre allò que defensa i allò que vota Jaume Sobrequés?

En tot cas, és vital que Catalunya tingui aviat un Estat propi per poder-se autogestionar esportivament com fan tots els estats del món. La Copa Catalunya deixarà aleshores de ser una competició folklòrica per homologar-se amb les copes estatals i el Barça se la prendrà amb veritable interès. Mentre no tinguem un Estat, és el Barça, no pas la selecció catalana, qui ens representa en les competicions oficials i són els seus èxits allò que ens projecta internacionalment. O no és cert que moltes de les persones que ara blasmen Laporta i Guardiola per no haver dut el primer equip a jugar contra el Sant Andreu són les mateixes que els blasmaran si els resultats no acompanyen en les competicions oficials? Potser es tracta d'això. Potser es tracta d'afeblir el Barça per poder donar sentit a l'estoc de mocadors contra Laporta que certs afeccionats i periodistes frisen per mostrar. No és el Barça, però, qui ha de dignificar la Copa Catalunya, és Catalunya qui ho ha de fer. I això es fa dotant-se d'estructures d'Estat. Així serà com ens guanyarem el respecte internacional, però sobretot el respecte de nosaltres mateixos.

El Singular Digital , 16/9/2008