Realment vergonyoses les raons de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per no penjar l'estelada al balcó de l'Ajuntament el passat Onze de Setembre. Vergonyoses per la seva inconsistència i perquè traspuen un rebuig malaltís envers els drets nacionals de Catalunya. L'aversió al significat de l'estelada -una Catalunya plenament lliure i independent- es pot entendre en el si del nacionalisme espanyol, que hi veu una amenaça al seu poder hegemònic, però resulta preocupant en un català. I no em refereixo al fet que el senyor Hereu no sigui independentista -ningú no és perfecte-, sinó al menyspreu amb què s'expressava el passat 10 de setembre a Catalunya Ràdio quan deia que "penjar l'estelada és una falta de respecte perquè representa un grup de catalans i no tots". I hi afegia: "Al balcó de l'Ajuntament hi haurà les banderes que les lleis que tots nosaltres hem votat estipulen que hi ha d'haver". Trist, molt trist que l'alcalde de Barcelona hagi de recórrer a la mentida per justificar-se.

Perquè és mentida que a l'Ajuntament només s'hi pengen les banderes que s'han votat i que estipula la llei. És mentida, perquè, com sap molt bé el senyor batlle, al consistori barceloní s'hi ha penjat, entre d'altres, la bandera de l'Orgull Gai, i ningú no l'ha votada ni hi ha cap llei que estipuli que s'hi hagi de penjar. I el mateix han fet diversos ajuntaments del mateix partit que el del senyor Hereu, entre els quals el de Girona, amb les banderes republicana o tibetana. Per això, arribats aquí, seria interessant que l'alcalde de Barcelona respongués aquestes preguntes: la bandera de l'Orgull Gai representa "tots els catalans" o només una part? Pot dir-nos quan hem votat, els catalans, aquesta bandera, i amb quin dret l'ha penjada, si la llei no li ho permet? Com s'entén que algú que, referint-se a si mateix, diu que "nosaltres complim les lleis i les fem complir", no s'estigui d'incomplir-les capriciosament en funció de la seva estratègia electoral?

Hom pot dir que hi ha molts catalans que, pel sol fet de votar determinades opcions polítiques, ja expressen la seva simpatia per la bandera de l'Orgull Gai. Naturalment que sí. És més, no cal ser homosexual per estar a favor dels drets d'aquest col·lectiu com a éssers humans. Però també podem dir el mateix de l'estelada, amb la qual s'hi identifiquen determinades forces parlamentàries. Tampoc no cal ser independentista català per estar a favor del dret a decidir dels pobles, n'hi ha prou de ser demòcrata.

El senyor Hereu, com és lògic, té dret a no ser independentista, però quan considera una "falta de respecte" la bandera dels qui sí que ho són, es revela com una persona de tarannà totalitari indigna d'ocupar un càrrec públic en una societat democràtica. Al capdavall, som moltíssims els catalans que no ens identifiquem amb la bandera espanyola ni en els somnis més delirants i, tanmateix, ens veiem obligats a acceptar-la. Estaria bé, per tant, que un dependentista proterviós com ell respectés els símbols dels qui pensem diferent. En una cosa té raó, això no obstant, el senyor Hereu. I és que, certament, la bandera catalana ens representa a tots. En la bandera catalana hi estan d'acord tant els independentistes com els dependentistes, és veritat. Cosa que no passa, en canvi, amb la bandera espanyola, que és volguda per uns i rebutjada per altres. Molt bé, doncs si del que es tracta és que prevalgui el consens, no hi ha dubte que, d'acord amb el codi Hereu, la bandera espanyola ha de ser retirada de l'Ajuntament de Barcelona, ja que és la catalana l'única que veritablement ens representa a tots.

e-notícies , 18/9/2008