Aquests dies, en bona lògica, sembla que a Catalunya no hi hagi cap altre tema informatiu que no sigui el del finançament. És un tema cabdal, no hi ha dubte. Tanmateix, la subordinació a Espanya té altres costos que afecten la nostra vida en àrees no estrictament econòmiques, per bé que en depenguin, com ara la llengua, l'educació, la immigració o la salut. L'àrea de la salut, concretament, és a punt del col·lapse. La població s'ha incrementat en un milió dues-centes mil persones i no hi ha recursos econòmics per afrontar-ne les conseqüències, perquè el país es troba en situació d'asfíxia. D'asfíxia econòmica i de paràlisi psicològica.

Paradoxalment, bona part d'aquesta paràlisi psicològica no és causada per Espanya sinó que neix a Catalunya mateix i es fa palesa en forma d'incapacitat legislativa fins i tot en aquelles àrees, com la de la salut, a mans del PSC-PSOE, en què Catalunya té plenes competències. En aquest sentit, la conselleria de Salut, de la qual és titular Marina Geli, ha decidit allunyar-se dels països més avançats de la Unió Europea i subordinar la legislació catalana a l'espanyola en tot allò que afecta al tabac. Això vol dir que tot i tenir competència per impulsar una llei pròpia que prohibeixi fumar en tota mena d'establiments, inclosos els bars petits, que ara tenen llibertat d'opció, el govern català ha decidit no actuar de manera unilateral al marge d'Espanya. Segons la Generalitat, es tracta de "no distanciar-se del que passa a Espanya amb relació al tabac". És a dir, que fins i tot en un àmbit com el de la salut de les persones, hem d'estar subordinats a Espanya. No en tenen prou amb un sistema radial de comunicacions que converteix Madrid en el centre neuràlgic de la vida dels catalans a l'hora de relacionar-se amb el món, sinó que, a més volen cohesionar Espanya per mitjà de la malaltia. La veritat és que cal una dosi de nacionalisme espanyol molt gran per arribar a aquests extrems. Seria terrible que un espanyol no pogués fumar en un petit bar català, oi? Que la llei alemanya li ho impedeixi fer-ho a Bonn, per exemple, no importa. Del que es tracta és que aquest espanyol se senti a Lleida com si fos a Toledo. I mentre a Toledo no legislin en matèria d'antitabac no podem fer-ho nosaltres perquè, segons la hispanocèntrica conselleria de la senyora Geli, "no hem de distanciar-nos del que passa a Espanya".

Mentrestant, les denúncies per incompliment de la tova llei catalana es multipliquen sense que els denunciants rebin cap resposta de l'Administració. Segons diuen aquests denunciants, les seves queixes són acceptades però el govern no porta a terme cap acció. Al Segrià , per exemple, han estat denunciades totes les discoteques, així com un nombre espectacular de bars, pubs i restaurants, sense que el govern català, en paraules dels autors d'aquestes denúncies, hagi pres cap altra mesura que no sigui el silenci més absolut. Ben mirat, és lògic. Si per a Marina Geli i el seu partit Catalunya és una regió, no pas una nació, no hi ha dubte que la seva legislació ha de ser indestriable de l'espanyola. D'això es tracta, de convertir-nos en fum.

e-notícies , 29/9/2008