"També Bèlgica i Suïssa són exemples il·lustratius. En aquests països no es produeix la injustícia de què som víctimes els catalans d'acord amb la qual un espanyol pot viure a Catalunya sense saber català, però un català ha de saber espanyol fins i tot per viure a Catalunya. Dit d'una altra manera: els catalans estem obligats a saber espanyol per tal que els espanyols no hagin de saber català. Aquesta barbaritat, és clar, no té equivalent ni a Bèlgica ni a Suïssa perquè, de la mateixa manera que un belga de Lieja, posem per cas, necessita el neerlandès per viure a Bruges, també un suís de Ticino ho té difícil si pretén viure en italià a Zuric. La cooficialitat, per tant, és altament perniciosa per al català. És un parany gràcies al qual l'espanyol, en qualitat de llengua dominant, usurpa al català la condició de llengua pròpia i li confereix un caràcter mortalment domèstic. Ras i curt, la cooficialitat significa la mort de la llengua catalana."