El passat mes de maig, quan van acabar les obres de la rambla del Celler, el grup municipal d'ICV va presentar una queixa pel perill que suposaven les arestes vives i els angles sense protecció de les cadires que s'hi van instal·lar. L'Ajuntament, però, no en va fer cas. Arran d'això, Cugat.cat va demanar l'opinió dels santcugatencs sobre el tema i aquests van respondre coincidint en el fet que "són cadires fredes, dures i perilloses". També hi havia una persona que es lamentava que la seva mare no hi podia seure perquè no disposen d'agafador per aixecar-se. Doncs bé, l'Ajuntament ha respost amb el silenci. Cap consideració per part de la regidoria pertinent, cap raonament sobre la qüestió, cap paraula que indiqui un mínim de respecte envers les queixes de la ciutadania. D'això se'n diu menyspreu, no?

No em sembla correcte fer judicis d'intencions, però el silenci com a resposta no deixa cap més alternativa. Qui es nega a argumentar provoca malfiança i qui provoca malfiança es distancia de la col·lectivitat. És arrogància, la raó d'aquest silenci? Indiferència, potser? O senzillament es tracta de por a reconèixer l'error de prioritzar l'estètica a la funcionalitat? És probable que l'Ajuntament pensi que com menys se'n parli millor, però s'equivoca. S'equivoca perquè se'n parlarà, i molt. Potser no ara mateix, però tard o d'hora les cadires de la rambla del Celler seran notícia a causa d'algun accident que afectarà un ciclista, un vianant o un infant i la responsabilitat recaurà tota sobre el consistori. Aleshores sí, aleshores hi haurà canvis. És molt llatí això d'esperar que passi una desgràcia per prendre mesures. Tan fàcil que hauria estat posar-hi bancs de fusta tradicionals com tenen totes les ciutats del centre i del nord d'Europa; unes ciutats, per cert, que han estat sempre capdavanteres en la millora de la seguretat dels equipaments públics. Al capdavall, si els parcs infantils de Sant Cugat són avui més segurs, és perquè Alemanya i els països escandinaus s'han preocupat de dissenyar atraccions sense arestes vives ni angles mancats de protecció i han forçat un criteri normatiu europeu en aquest sentit. L'Ajuntament de Sant Cugat hauria de reflexionar sobre això, perquè tot afany desmesurat de modernitat amaga sempre un galdós provincianisme.

Cugat.cat , 3/10/2008