Realment esplèndid el CD que el grup Trencavent acaba de publicar amb el títol d'Els almogàvers. Una història a la Mediterrània. Esplèndid per la seva concepció i esplèndid pel seu resultat. Els Països Catalans són un poble mancat de referents nacionals, i no pas perquè no n'hi hagi sinó per la voluntat política d'amagar-los. N'hi ha prou que mirem quina història de Catalunya estudien els infants a les escoles i veurem que és presentada com un subsistema de la història espanyola. Talment com si Catalunya -que era una nació molts segles abans que Espanya- no en tingués, d'història pròpia. Però no tota la culpa és d'Espanya, ja que aquesta ocultació es fa en clara connivència amb el govern català fins al punt que, no fa gaire, els professors de secundària es van sentir obligats a denunciar que en la major part dels centres d'ensenyament catalans no s'estudia la història de Catalunya. És, per tant, a les escoles on s'alliçona els infants a ser espanyols i on -amb comptades excepcions- se'ls amaga l'autèntica identitat del país.

Per això és tan important el que ha fet el grup Trencavent, perquè explica allò que tants catalans desconeixen: la seva història. En aquest sentit, és molt il·lustratiu el petit pròleg del CD signat per Francesc Puigpelat -autor d'un llibre exquisit que recomano obertament: Roger de Flor, el lleó de Constantinoble- i que diu que "en l'Edat Mitjana, Catalunya va ser un poble vencedor, i l'exponent més clar en són les gestes dels almogàvers, que van ser decisius en la conquesta de Sicília (entre el 1282 i el 1302) i van protagonitzar l'Expedició a Orient. [...] Aquestes gestes van culminar el 1311 amb la conquesta d'Atenes, que va estar sota sobirania catalana durant 77 anys".

Doncs bé, les cançons de Trencavent ens expliquen aquesta història. A la cançó El naixement d'una venjança, per exemple, s'hi narra la traïció de què fou víctima Roger de Flor en ser assassinat per Miquel, fill primogènit d'Andrònic II; cosa que va provocar la famosa Venjança Catalana amb la devastació de Tràcia i Macedònia i va contribuir al domini català dels ducats d'Atenes i Neopàtria:

"En Roger de Flor era cèsar victoriós
l'orgull li creixia, era massa poderós;
per això es refia en rebre la invitació
d'en Miquel, fill de l'emperador.

Sa muller Maria precs li fa de no marxar,
és búlgara i malfia de les trames imperials,
altres li aconsellen prudència abans que el risc,
i és que ja sospiten el perill. [...]

Va a ciutat i els grecs el reben,
l'afalaguen i li riuen gestes,
a Palau el conviden a àpats i festes
l'enganyen i ell s'hi presta.

Era un 4 d'abril de l'any 1305, dia de mal destí;
en Roger és a taula entre grecs i alguns companys;
amb fletxes i espases, uns mercenaris alans
entren per sorpresa i maten els catalans
pengen els seus cossos esquinçats."

Ara cal preguntar-se quines emissores de ràdio i altaveus mediàtics faran sonar aquestes cançons. Ho dic, perquè peces com la citada o com Molta sang o La guerra de Sicília podrien ser tot un èxit amb una mica de difusió. L'únic criticable d'aquest CD és l'elevat nombre de faltes ortogràfiques. Unes trenta, si més no, d'imperdonables. Les cançons, però, són molt bones i el CD, amb una coberta que reprodueix el quadre pintat per José Moreno Carbonero sobre l'entrada de Roger de Flor a Constantinoble, és d'aquells que es fan escoltar. En definitiva, un plaer musical per saber que Roger de Flor, Ramon Muntaner, Berenguer d'Entença o Bernat de Rocafort són alguna cosa més que els noms d'uns carrers de l'Eixample barceloní.

e-notícies , 2/10/2008