Les recents declaracions de Mario Vargas Llosa dient que l'espanyol "és una llengua discriminada a Catalunya" s'assemblen molt a les que va fer l'any 1994 arran del seu nomenament com a membre de la Real Academia Española de la Lengua, així com a la rebequeria que va tenir contra la revista Ajoblanco per haver-li concedit el premi "Jeta". Aleshores va dir:

"Los nacionalismos son un problema que España vive con varias caras: una cara violenta, que es la más terrible en lo inmediato, pero la menos peligrosa a la larga, y otra más sutil, más eficaz, que es la del nacionalismo catalán. Allí creo que hay un proceso peligroso, porqué es un nacionalismo de gentes muy hábiles, que no utilizan la pistola, que tienen una presencia muy tolerante y democrática, pero que, en realidad, están creando unas estructuras cerradas".

És a dir, que, segons Vargas Llosa, el conflicte polític entre Espanya i el País Basc es redueix a un seguit d'accions armades amb un nombre lamentable, però perfectament sostenible de morts, i, per tant, gens preocupant. L'autèntic perill per a Espanya és la intel·ligència i la subtilesa catalanes, que són un llop amb pell de xai que cal tenir ben controlat per no caure en el parany de les seves múrries estratègies. Aquesta línia de pensament, per mitjà de la qual l'autor peruà agraeix amb fervor de llepacrestes els afalacs que Espanya li dispensa, revela una mentalitat profundament reaccionària, no hi ha dubte, però no deixa de ser reconfortant des d'un punt de vista català, ja que ens esperona a continuar avançant pel mateix camí. Ves per on, aquest escriptor que els ciutadans del Perú, amb molt bon criteri, van rebutjar l'any 1990, quan es va presentar com a candidat de la dreta a la presidència del país, s'estimaria més que els catalans empréssim la violència per defensar el dret de decidir. Això justificaria la intervenció de les forces de seguretat espanyoles i l'independentisme català podria ser criminalitzat i mostrat al món com a sinònim de violència i mort. Però l'independentisme català no cau en aquest parany i els nacionalistes espanyols com Vargas Llosa es desesperen. Es desesperen tant que fins i tot necessiten recórrer a mentides com la de la suposada discriminació de la llengua espanyola a Catalunya. Una falòrnia que la Comissió Europea, a través del seu comissari de Multilingüisme, el romanès Leonard Orban, va desmentir dràsticament el passat 18 de setembre.

Hauríem de tenir més confiança en nosaltres mateixos i ser més conscients de la nostra força quan estem units. L'independentisme no para de créixer, i això té molt amoïnada Espanya. Especialment després de conèixer l'estudi recent de la Universitat Oberta de Catalunya segons el qual entre un 52% i un 62% de catalans votarien sí en un referèndum d'autodeterminació. És un bon senyal. Significa que Catalunya és una nació que comença a tenir clar que el seu lloc en el món no té res a veure amb el que Espanya li imposa.

El Singular Digital , 7/10/2008