Interessant, per bé que excessivament plana i una mica càndida, aquesta adaptació de la novel·la de John Boyne, El noi del pijama de ratlles (Empúries, 2008), que narra l'amistat entre dos infants de vuit anys que la vida ha situat a les dues bandes del filat d'un camp nazi d'extermini. Ara mateix podríem estar parlant d'un film molt més reeixit si el director, Mark Herman, s'hagués adonat que un llibre adreçat als joves necessita ser reconstruït de dalt a baix per tal que resulti versemblant a ulls dels adults. I no em refereixo a la història en si, que és colpidora, sinó al fet que l'espectador jutja impossible que l'infant alemany no s'adoni de la tragèdia que l'envolta. Amb tot, hi trobem una noblesa narrativa i uns fets escruixidorament reals que fan molt recomanable la visió de la pel·lícula com a arma de combat contra el negacionisme.