Aquesta és una pel·lícula per a les persones que pensen que la vida és eterna i que, per tant, el temps de què disposen és il·limitat. Els qui pensin que no, que el temps de què disposem és curt i que cal aprofitar-lo, és millor que s'abstinguin de veure-la, perquè no els aportarà absolutament res. Bé, sí, hi ha l'al·licient del tàndem protagonista, Robert De Niro i Al Pacino, però ni tan sols ells es prenen seriosament la història. Una història tramposa des del primer minut, que menysprea la idea inicial i que la buida de contingut fins a fer-ne un aplec de seqüències mancades del més mínim interès. És indubtable que si aquest film hagués caigut a les mans d'un director menys mediocre que l'anodí Jon Avnet ara n'estaríem parlant en termes més positius, però no ha estat així i el resultat és francament decebedor. Al final, l'espectador es fa una pregunta que queda sense resposta: com és possible que De Niro i Pacino es prestin a un guinyol com aquest en el darrer tram de la seva vida artística?