Que Quemar después de leer sigui una pel·lícula menor en la filmografia dels germans Coen i que la barreja de gèneres que hi coincideixen desconcerti l'espectador no li resta profunditat, només l'emmascara. De fet, es tracta d'un magnífic retrat sobre la solitud i l'estupidesa humanes a través d'uns personatges extraordinàriament reals i d'unes situacions que són cinema en estat pur. Per tant, no és cert, com s'ha dit, que els intèrprets no es prenguin seriosament els seus personatges i que es deixin arrossegar per l'histrionisme de les imatges. Al contrari. Els personatges són la part més important del film i la seva caracterització és esplèndida, sobretot l'encarregat del gimnàs (Richard Jenkins) i l'oficial de la CIA (JK Simmons). Serà difícil que l'espectador no reconegui en ells alguns aspectes de si mateix o d'algunes persones del seu entorn.