Entrevista a e-noticies
En assaig, políticament incorrecte. En narrativa, el meu món són les relacions humanes i el càlcul de probabilitats. Essencialment sóc un humanista, crec en les persones i en la defensa de la raó per mitjà de la paraula.
Quina considera que és la seva obra més destacada?
La més coneguda, sens dubte, Jo no sóc espanyol, i El cas Carod també, però no tant.
Com veu el panorama literari català?
No hi ha la més mínima voluntat política de promoure la traducció constant de la literatura catalana per tal de treure l’ofici d’escriptor de la marginalitat. Això fa que els autors en català es vegin obligats a fer altres feines i que no puguin créixer literàriament.
Quins autors i obres de la literatura catalana contemporània destacaria?
Entre els vius, l’obra en conjunt de Jaume Cabré i la de Jordi Coca em semblen extraordinàries. Entre els morts em sembla vergonyós el silenciament per raons polítiques de l’obra de Manuel de Pedrolo.
Quina valoració fa de la participació de Catalunya a la Fira de Guadalajara del 2004?
Bona globalment, perquè la receptivitat mexicana va ser molt elevada. El mèrit, això no obstant, va ser més dels catalans residents a Mèxic que no pas del govern català. Van ser els primers els qui van fer mans i mànigues per frenar l’impacte del desembarcament de les lletres espanyoles que el Partit Socialista tenia previst.
Frankfurt suposarà un abans i un després en les lletres catalanes?
Amb el govern de Catalunya en mans del PSC, serà una ocasió perduda que trigarem molts anys a tornar a tenir. Al PSC no li interessen les lletres catalanes, li interessa difondre els autors que considera “seus”, i com que aquests autors escriuen en espanyol ha manipulat el concepte d’invitació per poder-los-hi dur. Veient que el terme “lletres catalanes” diu ben clar que són només aquelles escrites en català, l’ha canviat per “cultura catalana”, que és un calaix de sastre. Hi ha, per tant, una voluntat política d’espanyolitzar la projecció exterior de Catalunya de manera que ningú no pugui veure-la com una realitat nacional diferenciada d’Espanya. Aquest comportament és una manipulació política escandolosa, perquè allò que defineix unes lletres és la llengua en què estan escrites, no pas el lloc de naixement o de residència de l’autor. Els autors catalans que escriuen en espanyol no hi han de fer res, a Frankfurt 2007, de la mateixa manera que els qui ho fan en català no hi hauran de fer res quan les convidades siguin les lletres espanyoles. La intencionalitat política és clara: mostrar les lletres catalanes com un subsistema pintoresc de les lletres espanyoles amb una colla d’aborígens resistencialistes i provincians que escriuen en una llengua ornamental i domèstica anomenada català.
e-noticies , 14/2/2006