El tema de la tercera hora de castellà –que ja és una realitat a totes les escoles públiques de Sant Cugat, malgrat que la conselleria d'Educació va dir que n'ajornava l'aplicació fins a setembre del 2009–, portarà cua. I ho farà gràcies a Ràdio Sant Cugat, que el passat 16 d'octubre, amb una mostra de professionalitat extraordinària, no sols va donar-ne la notícia sinó que va mostrar-nos la contradicció entre el que en deien algunes escoles l'any 2007, en el sentit que l'aplicació no era necessària, i el que en diuen ara. Tanmateix, la cosa ha agafat més volada a partir de les declaracions que el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va fer la setmana passada a la Casa de Cultura de la ciutat dient que l'aplicació de la tercera hora de castellà "és un cas explícit del principi d'autonomia de centre". Cosa que significa que el famós ajornament del decret era mentida. Tot plegat, dóna per a unes quantes preguntes. Vegem-ne algunes.

Si el passat mes de juny la conselleria d'Educació va dir que l'aplicació del decret quedava ajornada fins a setembre de 2009, com és que ja s'està aplicant el 2008? O pitjor encara: com és que algunes escoles, com per exemple Pins del Vallès, ja l'aplicaven l'any 2007? I si l'aplicació de la tercera hora de castellà és potestat de les escoles, quin sentit tenia l'ajornament del decret? En què quedem, es tracta d'un decret o d'un suggeriment? O és que potser es tracta d'un decret d'obligat compliment disfressat de suggeriment? Si la resposta és que es tracta d'un decret i se n'ha ajornat el compliment, com és que hi ha escoles que s'han pres la llibertat d'aplicar-lo? I si és només un suggeriment, com és que totes –totes- les escoles públiques de Sant Cugat s'han llançat a fer-lo realitat? Si no hi ha cap consigna política, si no hi ha cap intenció ideològica darrera d'aquesta mesura, com s'entén que tots els col·legis estiguin fent exactament el mateix? Que curiós que tots els centres, tots alhora, hagin decidit, de cop i volta, que la llengua castellana es troba en perill d'extinció a Sant Cugat i que cal reforçar-la, ja que per als infants resulta tan estranya com el wòlof o l'arameu. La llengua catalana, en canvi –no cal dir-ho–, ho domina absolutament tot: el carrer, el comerç, la premsa, la televisió, la música, el cinema, el consum... És pràcticament impossible veure una pel·lícula doblada a l'espanyol o trobar etiquetat en aquesta llengua ni que sigui un 1% dels milions de productes que hi ha al mercat. L'aplicació del decret als col·legis, per tant, és vital, perquè, com és ben sabut, l'espanyol, a Sant Cugat, es troba al llindar de la mort.

Cugat.cat , 31/10/2008