És realment increïble el desvergonyiment i la impunitat amb què alguns polítics practiquen la mentida com a sistema de treball. El desvergonyiment, ja se sap, és un tret personal, però la impunitat necessita la connivència de l'entorn. El 4 de juny d'enguany, els mitjans de comunicació catalans van difondre aquesta notícia facilitada per la conselleria d'Educació, de la qual és titular Ernest Maragall: "La tercera hora de castellà s'ajorna un any; en pocs dies, la conselleria aprovarà una ordre que serà publicada al Diari Oficial de la Generalitat per endarrerir un curs l'entrada en vigor del decret que obliga els col·legis a impartir la tercera hora de castellà". La notícia, a més, afegia: "Educació deixarà per a més endavant la presentació dels projectes lingüístics, de manera que l'aplicació de la mesura queda ajornada un any, fins al setembre de 2009. El departament contradiu així l'anunci emès a finals del curs passat quan va assegurar que la tercera hora de castellà seria 'optativa' als centres, en compliment de l'Estatut". Doncs bé, quatre mesos després d'aquest comunicat, en un acte celebrat el passat 23 d'octubre a Sant Cugat del Vallès, el conseller Maragall no sols admetia que el decret ja s'està aplicant, sinó que el defensava i traspassava la responsabilitat a les escoles amb aquestes paraules: "Hi ha un combat polític, social i institucional d'aquest país en defensa del nostre autogovern i de la nostra capacitat de decisió que passa per contestar i fer una qüestió de competència, perquè des del govern central no es puguin decidir aquestes coses".

Deixant de banda la força amb què l'inconscient "traeix" sovint les persones -com pot creure's l'autogovern algú que entén que el seu govern "central" és un altre?-, el senyor Maragall ens està dient que l'ajornament de la tercera hora de castellà que ens va anunciar el 4 de juny era mentida, atès que ja s'aplica, i torna a faltar a la veritat quan diu que aquesta aplicació "és un cas explícit del principi d'autonomia de centre". És a dir que, segons ell, la responsabilitat no és seva, sinó dels centres. Quin cinisme. El cinisme, tanmateix, és l'eina de treball del Partit Socialista, autor del decret. Primer l'imposa, després, per eludir responsabilitats, l'emmascara dient que l'aplicació la decidiran les escoles i, finalment, d'amagat, fa que l'apliquin fins i tot abans d'entrar en vigor. Ho veiem ara que s'ha descobert que totes les escoles públiques de Sant Cugat -exactament les mateixes escoles que l'any 2007 havien dit que l'hora de castellà no era necessària- estan aplicant més llengua espanyola. Però el cinisme ja vessa quan, tot fent costat al conseller Maragall, la directora de l'escola Joan Maragall, Elvira Güell, té el desvergonyiment de dir que "s'ha polititzat la qüestió" i d'acusar de fer política els qui denuncien la nocturnitat i traïdoria amb què s'aplicat el decret. Un decret pensat i imposat per un partit polític amb l'única finalitat de perpetuar a Catalunya el poder abassegador de la llengua espanyola tot presentant-la com a víctima. És a dir, que la llengua espanyola estaria a punt de desaparèixer al Principat -ja no la parla ningú i és gairebé impossible comunicar-s'hi- i, per tal de rescatar-la de l'abisme, hom hauria emprès una croada salvadora a les escoles. Unes escoles que, com tothom sap, estan dirigides per mestres sense cap ideologia política. I és que fa tanta pena veure que els infants catalans tenen el mateix nivell d'espanyol que de gaèlic, oi? Només una pregunta: després d'haver convocat els mitjans de comunicació per dir-los que "mentre Esquerra sigui al govern no hi haurà tercera hora de castellà", què hi fa Esquerra Republicana al govern de Catalunya? Si aquesta frase no era una mentida, per què es manté passiva? Per cinisme o per covardia?

e-notícies , 29/10/2008