Aquesta setmana, una plataforma ciutadana ha començat una campanya anomenada "Campanya per la restitució de les senyeres al Saló de Cent" per tal d'aconseguir el retorn dels domassos que el Partit Socialista ha fet treure de les parets d'aquesta històrica sala gòtica creada el 1369. El Saló de Cent, com diu la campanya, "honora tots els catalans com una mostra de la nostra llibertat i esperit democràtic, ja que en plena edat mitjana i amb un tarannà molt avançat pel seu temps, permetia la intervenció del poble en les decisions que es prenien a la ciutat i capital del Principat".

L'afer dels domassos desapareguts va ser descobert per un jove que el passat 21 d'octubre va anar a visitar el Saló de Cent i es va trobar que les seves parets estaven completament nues a causa d'una ordre donada l'any 2004 per l'alcalde Joan Clos. Es veu que la visió de les senyeres molestava els ulls del senyor Clos i, amb l'excusa de "restaurar-les" -la restauració va acabar el 2005-, les va fer retirar a fi que l'espai, en ser descatalanitzat, tingués un aspecte més universalista i multiculti. D'aquesta manera, el Partit Socialista ha retrocedit fins al 1718 i s'ha alineat amb Felip V i amb la seva ordre de despullar el Saló de Cent de tota significació catalana: "...se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento...".

Va ser la Renaixença, amb el rebrot de la consciència i de l'autoestima nacionals, qui va decidir tornar a "vestir" el Saló. Se'n va encarregar l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner -autor del Palau de la Música i de l'Hospital de Sant Pau-, i entre els anys 1887 i 1888 s'hi van instal·lar els domassos de seda que, en forma de senyera, han ornamentat l'estança fins que el Partit Socialista els ha tret. Ni tan sols Franco s'hi va atrevir. El rebuig dels socialistes per la simbologia catalana, això no obstant, no és pas nou. L'any 2006 ja ho van evidenciar quan, amb el suport d'ICV i del PP, van votar en contra d'una proposta de CiU, amb el suport d'ERC, per dotar Barcelona d'un escut i d'una bandera d'acord amb els criteris de l'heràldica, i no fa gaire va caldre la creació d'una plataforma ciutadana per forçar l'Ajuntament a restituir al seu lloc -davant la font lluminosa de Montjuïc- les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch que el 1928 van ser enderrocades pel dictador Miguel Primo de Rivera. L'al·lèrgia a les quatre barres ja té aquestes coses. Coses curioses, com ara que les senyeres que va respectar el règim franquista siguin menyspreades pel Partit Socialista.

e-notícies , 5/11/2008