El procés obert contra l'exalcalde de Matadepera, Jordi Comas, per negar-se a penjar la bandera espanyola al balcó de l'Ajuntament durant la festa major dels anys 2005 i 2006, encara és viu. Primer hi va haver una denúncia de l'entitat espanyolista Convivencia Cívica Catalana, per la via administrativa, i després una altra per la via penal a càrrec del Partit Popular. Finalment, com s'ha sabut ara, ha estat aquesta última la que el jutjat de Terrassa ha decidit tirar endavant tot acusant Comas d'un delicte d'injúries a la bandera espanyola. Els qui s'autodenominen no-nacionalistes són així, no viuen si no imposen la seva bandera i el seu nacionalisme als qui no pensen com ells. Són els mateixos que empresonen i castiguen els qui cremen la bandera espanyola, però permeten la més absoluta impunitat als qui cremen la bandera catalana. Jordi Comas no va cremar cap bandera, simplement es va negar a penjar l'espanyola durant la festa major del seu poble perquè, com ell diu, "només s'haurien de penjar en llocs públics aquells símbols que comparteix tothom".

Un dels arguments que Comas va fer servir davant del fiscal va ser que ell era alcalde per Esquerra Republicana, un partit que no sols no reconeix com a pròpia la bandera espanyola, sinó que veu en ella un símbol de l'opressió nacional que pateix Catalunya, i que, per tant, es va limitar a ser conseqüent amb l'ideari del partit. Tanmateix, amb l'arribada de Joan Puigcercós a la conselleria de Governació es va produir un fet que va deixar Comas completament despullat. Contràriament al que havien fet Joan Carretero i Xavier Vendrell, els seus antecessors, Puigcercós va penjar la bandera espanyola a la seu de la conselleria obeint en només trenta segons les ordres de José Montilla. "En un moment ens hem posat d'acord" va dir Puigcercós. I era veritat. Mai no hi ha discussió quan un ordena i un altre obeeix. I tots dos, Puigcercós i Montilla, van concloure que "la llei s'ha de complir". La llei espanyola, és clar.

El problema és que, fruit d'això, el fiscal va dir a Jordi Comas que el seu argument, basat en l'ideari d'ERC, s'havia volatilitzat, ja que era el mateix secretari general del partit qui afirmava que "la llei s'ha de complir" i qui havia retornat la bandera espanyola a Governació. És a dir, que Comas no havia complert la llei ni tampoc no havia obeït la direcció republicana. Ara caldrà veure quines conseqüències tindrà tot plegat per al matadeperenc, que és arquitecte –es parlava, entre altres coses, de vuit anys d'inhabilitació per a la funció pública-, però la submissió de Puigcercós –mancat de la fortitud de Carretero– va fer molt de mal a la imatge d'ERC. D'una banda, ridiculitzava el partit i el mostrava amb una tremolor de cames indigna d'una força independentista; de l'altra, donava mostres del tarannà bon minyó, a l'ombra del PSC, que adoptaria ERC al llarg de tota la legislatura. En definitiva, una profunda decepció. Tan fàcil que hauria estat recordar a José Montilla que el seu partit havia perdut les eleccions i que no era Catalunya qui l'havia fet president, sinó Esquerra Republicana. Però una frase així només la pot dir un líder, i la pèrdua de 350.000 votants parla per si sola. Un líder sedueix la gent, no la foragita.

El Singular Digital , 11/11/2008