Dies després que Ràdio Sant Cugat donés la notícia que totes les escoles públiques del municipi -totes- estan aplicant la tercera hora de castellà, les mirades es van girar cap a Esquerra Republicana i li van recordar les declaracions del seu secretari general, Joan Ridao, el passat 4 de juliol, dient que "mentre Esquerra sigui al govern no hi haurà tercera hora de castellà". Les mirades, com és lògic -confiant en el valor de la paraula donada-, esperaven una reacció enèrgica d'aquest partit sobre la qüestió. Se suposa que algú que fa una afirmació tan categòrica té prou força per aturar d'immediat l'aplicació d'un decret que constitueix l'atac més flagrant dels darrers trenta anys contra la llengua catalana. Ara, l'espanyolisme d'esquerres, conscient que l'escola és l'últim reducte que li falta per culminar la brutal expansió de l'espanyol a casa nostra, ja no ataca aspectes col·laterals. Ara ja dispara directament a la línia de flotació de la llengua. I és que decebut perquè Franco no va fer una feina prou reeixida en aquest sentit, el Partit Socialista ha decidit passar a l'acció i destruir en quatre dies el poc que havíem aconseguit des de la mort del dictador. No en té prou que a Catalunya es pugui viure perfectament sense saber català, necessita també que la nostra llengua quedi reclosa a l'àmbit domèstic i merament ornamental. Tan ornamental com el gaèlic a Irlanda.

Però res d'això no seria possible sense certa insòlita i esborronadora col·laboració. I aquí és on comença l'astorament, perquè ja no és tan sols el Partit Socialista qui té la barra de negar que s'estigui aplicant la tercera hora de castellà, també s'hi ha afegit ERC. Dies enrere, aquest partit va enviar a Sant Cugat el diputat Josep Maria Freixanet perquè digués aquestes paraules: "Hem d'aclarir d'una vegada per totes que no s'està aplicant aquest reial decret, ni al nostre país ni a Sant Cugat". Doncs bé, no és veritat. És una enganyifa indigna d'un partit la pèrdua de votants del qual és inversament proporcional al creixement de la vergonya aliena que provoca. La trampa -i aquest és el pacte vergonyós entre PSC i ERC- és que la tercera hora es fa emmascarada. És a dir, que les hores de castellà es fan aprofitant la sisena hora. D'aquesta manera no es pot parlar oficialment d'aplicació del decret, però les hores de castellà es fan igualment. L'engany, per tant, és un fet consumat.

Quin paper més patètic el de la cúpula d'ERC, obligada a aixecar-nos la camisa i a destruir la credibilitat del partit per salvar unes engrunes temporals de poder. Ara es troba assetjada per un foc calat per ella mateixa i no sap com sortir-se'n. Cosa lògica, per altra banda, després d'haver lliurat el govern de Catalunya al Partit Socialista a canvi de res. Sense cap força per capgirar l'agressió que suposa la tercera hora de castellà i incapaç d'abandonar el govern en compliment de la seva promesa, no té més remei que negar la realitat i fer seves les paraules del PSC. El pitjor, però, arribarà amb les properes eleccions. Amb elles, el setge de foc es tancarà formant un cercle i l'actual direcció republicana només tindrà dues opcions: travessar les flames o enlairar-se cap el cel.

e-notícies , 17/11/2008