Cal felicitar l'Ajuntament de Sant Cugat per l'interès amb què ha acollit la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere que, instaurat per les Nacions Unides, té lloc el 25 de novembre arreu del món. Un dels drames més greus que pateixen les dones que són víctimes de maltractaments és la desconfiança en les seves pròpies forces. Mancades d'autoestima a causa del bloqueig de recursos cognitius que pateixen, i literalment terroritzades, no contemplen cap més horitzó que no sigui complaure el seu maltractador. Això fa que, sense adonar-se'n, entrin en el seu joc. Un joc pervers en què la víctima interioritza que és inferior i arriba a creure que és ella la culpable de les agressions que pateix. Quan això s'esdevé, el maltractador ja ha triomfat. Sap que la víctima s'autoculpabilitza constantment i que viu els maltractaments no pas com una agressió, sinó com un càstig merescut.

"Per què no se'n va de casa?", es pregunta molta gent. "Per què no fuig i s'allibera?". Sembla fàcil, oi? La víctima només hauria d'obrir la porta i marxar. Però no ho fa. No ho fa perquè, per fer-ho, hauria de creure en ella mateixa i ja no hi creu. El maltractador ha aconseguit inocular-li el verí de l'autoodi i ja no és capaç d'imaginar-se la vida sense ell. Pensa que per dolenta que sigui la vida a la llar familiar sempre serà millor i més segura que la del món exterior. Per això són tantes les dones que defensen el seu company dient que, en el fons, "és un bon home i té bon cor". No s'adonen que entren en un camí sense retorn que deixa la seva vida a les mans de l'agressor. Aquest és el cas de la senyora Rosario Núñez, que va morir a mans del seu marit escanyada amb el cinturó del barnús. Magnífic, per tant, el missatge de les Nacions Unides per enfortir l'autoestima de totes les dones maltractades del món: "Ningú no té dret a maltractar una altra persona. L'únic responsable del maltractament és qui l'exerceix, mai la víctima".

Cugat.cat , 21/11/2008