El més difícil és la primera agressió perquè, per arribar-hi, el maltractador necessita trencar el respecte que fins aleshores sentia per la seva dona i no sap ben bé quina pot ser-ne la reacció. Després, quan li descobreix els punts febles, ja tot és més fàcil. El maltractador, ja sigui físic o psicològic, acostuma a ser molt observador i sap molt bé què ha de dir i què ha de fer per crear inseguretat en la víctima. Per exemple, en pot tenir prou d'amenaçar els fills perquè la dona visqui en silenci les agressions que pateix. El problema és que com més submisa ella es mostra, més es referma ell en el poder. Això fa que els cicles agressius siguin cada cop més curts i més violents i que esclatin a partir d'un detall insignificant –una paraula, un gest, una mirada...- que el maltractador jutja com un desafiament a la seva autoritat. Llavors humilia la dona verbalment, després ho fa físicament i, tot seguit, quan ja ha alliberat la ràbia causada per l'immens complex d'inferioritat que pateix, es presenta a si mateix com una víctima i expressa el seu penediment.

De fet, és un gran actor capaç de plorar i d'aparentar una insofrible angoixa interna. Tampoc no té escrúpols a l'hora de fer que la dona agredida senti pena per ell i li diu coses com aquesta: "No sé què em passa, de sobte perdo el control i em converteixo en una altra persona". Però és mentida. No és una altra persona. És l'individu de sempre, un individu infinitament petit que es reafirma per mitjà de la por que veu reflectida en els ulls de la seva dona. Aleshores ella el perdona i el cicle torna a començar fins que un dia, si la violència és física, el perdó li costa la vida. Si la violència és psicològica, el maltractador gairebé aconsegueix una esclava. És prou manipulador per fer-la sentir un zero a l'esquerra. "On aniràs tu, pobre desgraciada?", li diu. I ella s'ho creu. Per això no se'n va de casa, perquè, mancada d'autoestima i d'autoconfiança, viure sola encara li fa més por que viure amb l'home que la maltracta.

Avui 25 de novembre és el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Malauradament, la violència no és fruit d'un sol dia. Cada any moren al món quatre milions de dones víctimes de la violència masclista i, segons els informes, una dona té sis vegades més probabilitats de ser agredida per un familiar que per un desconegut. A Catalunya també.

El Singular Digital , 25/11/2008