Hi ha idees magnífiques i és bo reconèixer-les. N'hi ha que neixen de l'esforç o de la sensibilitat d'una única persona i d'altres que són el fruit d'un treball en equip. No sé qui ha tingut la idea del programa Tasta'm, per tal de promoure la lectura entre els catalans, ja que en la iniciativa hi apareixen diverses entitats, com ara la que aplega els editors en llengua catalana o el gremi de llibreters, però és evident que no hauria estat possible sense suport polític i, per tant, cal felicitar la conselleria de Cultura del Govern per la seva receptivitat i per ser-ne la impulsora. La idea consisteix en la publicació de 150.000 opuscles que reprodueixen el primer capítol d'un llibre de recent publicació i es distribueixen per estacions de tren i de metro i a les parades d'autobús i de tramvia per tal que tothom hi tingui accés de manera gratuïta. A Sant Cugat, concretament, estan situats en un expositor de l'estació del Metro del Vallès, just al costat de les màquines expenedores de bitllets, i entre els títols de la primera fase que hi trobarem hi ha L'amistat, de Francesc Torralba, Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys, de Llucia Ramis, o La rebel·lió, de Joseph Roth.

Crec que és interessant remarcar aquesta iniciativa, perquè les persones, en general, tenim tendència a parar atenció en tot allò que no funciona i a donar poca importància a les notícies positives. I aquesta és una notícia altament positiva, ja que estimula el gust per la lectura, dinamitza les llibreries i les biblioteques i difon la literatura catalana. Tanmateix, el redactat utilitzat per l'agència Europa Press per difondre aquesta notícia em va sobtar. Parlava del programa Tasta'm, sí, però al costat d'aquesta paraula –tasta'm- n'hi afegia una altra entre parèntesi que deia "assaboreix-me". És a dir, que aclaria al lector que la paraula tasta'm significa assaboreix-me. Literalment astorat, no vaig poder evitar preguntar-me sobre quina base el redactor en qüestió havia decidit que la paraula tasta'm no expressa prou bé el seu propi significat i si tan baix és el concepte que Europa Press té de nosaltres que no ens creu capaços d'entendre una paraula tan elemental. Però el meu estupor es va esvair de seguida quan em vaig adonar que l'esmentat aclariment deia més del redactor que no pas del lector, ja que era el primer, no pas el segon, qui, en considerar críptica la paraula tasta'm, estava revelant que per a ell sí que ho és, de críptica. No es va adonar que tasta'm i assaboreix-me, per bé que són sinònims, no volen dir pas el mateix. Un tast és una petita porció de menjar o de beguda que ens posem a la boca per saber quin gust té, però és només menjant, bevent o observant lentament quan estem en condicions d'assaborir un plat, un vi o un paisatge. L'opuscle, per tant, ens permet tastar algunes pàgines d'un llibre, però és només quan tenim el llibre sencer a les mans que el podem assaborir.

Cugat.cat , 28/11/2008