Feia dies que volia expressar la meva alegria per l'èxit que suposa per a Sant Cugat haver-se convertit en seu de la Setmana del Llibre en Català, però temes prioritaris a tractar m'ho impedien. Coincideixo amb el tinent d'alcalde de Cultura, Xavier Escura, quan diu que la Setmana "és un regal de dimensió nacional per a Sant Cugat que portarà un gran flux de gent". Crec que l'Ajuntament ha jugat molt bé les seves cartes i ha demostrat molta més sensibilitat catalana que no pas l'Ajuntament de Barcelona per a qui, com sabem, tot allò que li recorda que aquest país es diu Catalunya constitueix un llast insuportable. El menyspreu amb què l'alcalde Jordi Hereu ha tractat l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i el Gremi de Llibreters ha estat tan ofensiu que aquestes entitats han decidit celebrar la Setmana en una altra ciutat, és a dir, a Sant Cugat. Ja ho ha dit Albert Pèlach, president de la comissió organitzadora, aquí "tot han estat facilitats i aquesta actitud no l'hem trobada mai a Barcelona".
És una notícia esplèndida, per bé que en un principi, com és lògic, suposarà una minva en l'assistència de públic. No ens enganyem, no és el mateix la plaça de Catalunya de Barcelona que la plaça d'Octavià de Sant Cugat. Però del que es tracta és que els santcugatencs s'aboquin a la Setmana –que se celebrarà entre el 6 i el 15 de març de l'any vinent- i que aquesta es projecti a l'exterior i atregui públic d'altres ciutats del país en la mateixa mesura que també n'atreuen, per exemple, Girona amb el festival Temporada Alta o Vic amb el Mercat de Música Viva. Una cosa, en tot cas, és preocupant. I és que el canvi de nom –ara es dirà Fes-te Llibre- pugui capgirar-ne el sentit i fer que algú oblidi que la seva raó de ser és el llibre en català. L'únic llibre que necessita ajuda a Catalunya.