L'Institut d'Estudis del Baix Cinca ha elevat una queixa al Defensor d'Aragó perquè l'Ajuntament de Fraga li ha denegat una subvenció amb finalitats culturals per haver presentat la sol·licitud en català. L'alcalde de Fraga, José Luis Moret Ramírez, s'empara en l'article 36 de la Llei de Procediment Administratiu Comú per exigir que tot document que s'adreci al consistori tingui una versió en espanyol. "Las dos lenguas son igual de respetables, ya no digo cual tiene que ir primero, pero que lo escriban también en castellano", diu l'alcalde convençut que el seu nacionalisme espanyol és invisible. Fixem-nos, tanmateix, en la prepotència de la frase "ya no digo cual tiene que ir primero". I fem-ho especialment en el "ya". És a dir, que, creient-se amb dret a exigir que l'espanyol vagi davant, es mostra magnànim i anuncia que farà els ulls grossos quan un fragatí tingui la gosadia d'enviar-li un document amb el text en català en primer lloc. Fins i tot, per si algú dubta de la seva neutralitat o hi veu catalanofòbia en el seu comportament, hi afegeix: "No soy anticatalanista, pero se han de respetar las normas". Les normes que fan els seus, és clar.

És a dir, que el català a Fraga és una llengua en llibertat condicional. Pot sortir al carrer, sí, però sempre que ho faci tutelada per l'espanyola. No es prohibeix –seria una mica lleig– que els catalanoparlants s'adrecin en la seva llengua al seu Ajuntament, però se'ls obliga a escriure el text també en espanyol. Altrament, se'ls amenaça que l'escrit anirà a la paperera. I és que el govern de Fraga odia profundament el català i tot el que representa, però no gosa confessar-ho. Benèvols com són, no tenen res en contra dels fragatins que parlen en català a casa seva sempre que tota la paperassa administrativa la facin en la llengua superior. I això no és pas per mala fe, no. Simplement és que l'amo no parla mai la llengua de l'esclau. Sempre és a l'inrevés. Val a dir, però, que l'Ajuntament de Fraga deu ser un amo bo, ja que no exigeix als catalanoparlants que responguin "sí, bwana" quan els parla una autoritat.

Si com diu l'alcalde Moret Ramírez, les dues llengües "són igual de respectables", com és que els textos en espanyol adreçats al seu Ajuntament no han d'anar acompanyats també d'una versió catalana? Com és que els catalanoparlants estan obligats a fer dues redaccions i els hispanoparlants només una? Posats a fer, per què –en lloc de discriminar una part de la ciutadania– no la fa un funcionari municipal, la traducció? No els fa vergonya, a aquests representants del municipi, desconèixer la llengua d'una part de la seva gent? Si algú vol saber el respecte que sent aquest consistori per la llengua catalana n'hi haurà prou que entri al seu lloc web. L'única presència del català es redueix a això: "Ayuntamiento-Ajuntament". Res més. Tots els continguts estan en espanyol. Absolutament tots. És a dir, que la versió en l'altra llengua "respectable" no existeix. I no existeix perquè aquells que se servien del franquisme per imposar la seva llei, ara se serveixen de lleis fetes a la seva mida per imposar la seva catalanofòbia.

El Singular Digital , 2/12/2008